Pompeo Franchi

Notícia de la detenció de Pompeo Franchi apareguda en el diari parisenc Le Matin del 27 de setembre de 1925

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

L'1 de febrer de 1905 neix a Nuoro (Sardenya) l'anarquista i resistent antifeixista Pompeo Franchi 

A principis d'agost de 1936, en plena revolució col·lectivista autogestionària, creuà la frontera del Pirineu Oriental i a Barcelona s'enrolà en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso» 

Pompeo Franchi: L'1 de febrer de 1905 neix a Nuoro (Sardenya) l'anarquista i resistent antifeixista Pompeo Franchi. El seu pare es deia Luigi Franchi i la seva mare, Giovanna Mattu.  

Es guanyava la vida com a pintor decorador.  

Va ser condemnat per violències contra els carrabiners.  

Exiliat, s'establí a París (Illa de França), on treballà d'emblanquinador i vivia al número 73 del carrer Rébeval.  

El 25 de setembre de 1925 va ser detingut, juntament amb altres companys, en una manifestació anarquista contra la guerra del Rif a l'estació parisenca de Saint-Lazare. Arran d'aquests fets se li va decretar l'expulsió del país per «activitats comunistes».  

El 22 d'octubre de 1925 va ser ressenyat a la Prefectura italiana com a individu a detenir i a escorcollar en cas que tornès a Itàlia.  

En comptes de sortir de l'hexàgon francès, es va refugiar al domicili parisenc del seu germà Ferdinando Franchi.  

Denunciat per insubmís, en 1928 intentà passar sense èxit a Suïssa.  

El 30 d'octubre de 1932 va ser detingut a Fontenay-sous-Bois (Val-de-Marne, Illa de França), juntament amb altres companys (Ruggero Cingolani, Bruno Gualandi, Ulisse Merli i Emilio Predieri), durant una reunió convocada amb la finalitat de reprendre la publicació del periòdic anarquista Umanità Nova.  

Jutjat, el 2 de novembre de 1932 va ser condemnat a dos mesos de presó per «violació del decret d'expulsió».  

A principis de 1934 els informadors de l'Organizzazione per la Vigilanza e la Repressione dell'Antifascismo (OVRA, Organització per a la Vigilància i la Repressió de l'Antifeixisme), li van atribuir la intenció de repatriar-se amb la finalitat de cometre un atemptat, amb el suport d'altres companys (Francesco Barbieri, Ugo Boccardi, Bruno Borghini, Domenico Lodovici, Guido Lodovici i Edel Squadrani), i el 9 de febrer de 1934 el cap de la policia feixista italiana ordenà als prefectes que prenguessin mesures de vigilància amb la finalitat d'arrestar-lo, però aquesta notícia, transmesa per confidents, no tenia cap fonament i de fet ell va restar a l'Estat francès.  

En 1934 vivia a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània) i l'octubre d'aquell any treballava de pintor decorador a Canas (Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur) i a La Rocca (Provença, Occitània).  

L'octubre de 1935 va ser acusat de preparar un atemptat contra Benito Mussolini, juntament amb la seva companya Eugenia Lina Simonetti, que havia estat detinguda per mor de les activitats de l'espia Senofonte Cestari, però aquesta vegada també la delació tampoc no tenia fonament.  

En aquesta època va estar en estret contacte amb el grup anarquista de Francesco Barbieri (Bruno Borghini, Michele Centrone, Vico Annibale Ludovici, Vindice Rabitti i Emidio Recchioni).  

A principis d'agost de 1936, en plena revolució col·lectivista autogestionària, creuà la frontera del Pirineu Oriental i a Barcelona s'enrolà en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso», majoritàriament anarquista, comandada pel republicà Mario Angeloni.  

El 26 d'agost de 1936 va ser ferit, el primer de la Secció Italiana, a la cama al front d'Aragó durant la batalla de Monte Pelado.  

Pompeo Franchi va morir el 17 de setembre de 1936 a l'Hospital de Lleida (Segrià, Terres de Ponent), després d'una dolorosa agonia produïda per la gangrena de ferida, davant el seu germà Ferdinando Franchi, també milicià de la Secció Italiana.