Jacinto Toryho

Jacinto Toryho (1936)

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

L'1 de febrer de 1902 neix a Villanueva del Campo (Tierra de Campos) --alguns citen 1911 a Palència-- el periodista i escriptor anarquista Jacinto Torío Rodríguez, més conegut com Jacinto Toryho 

Militant de la FAI i de la CNT-AIT, la primavera de 1938 deixà la direcció de Solidaridad Obrera i a finals de 1938 passà la frontera del Pirineu Oriental, i després aconseguí embarcar cap a Cuba, però el clima insular no li va anar bé i més tard passà a Nova York 

Jacinto Toryho: L'1 de febrer de 1902 neix a Villanueva del Campo (Tierra de Campos, Zamora, León) --alguns citen 1911 a Palència (Tierra de Canpos, Castella la Vella)-- el periodista i escriptor anarquista Jacinto Torío Rodríguez, més conegut com Jacinto Toryho.  

Estudià al col·legi de frares agustins de València de Don Juan (Valencia de Don Juan, León) i després marxà a Madrid (Madrid, Castella la Nova), on col·laborà en nombrosos periòdics de notícies (Norte de Castilla, La Gaceta Regional, El Adelantado, El Heraldo de Madrid, El Heraldo de Zamora i altres).  

Després d'estudiar en la primera promoció de l'Escola de Periodisme d'El Debate, fundada pel sacerdot Ángel Herrera Oria, en 1926 entrà com a redactor d'aquest rotatiu catòlic i monàrquic, però l'abandonà per qüestions ideològiques i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Madrid.  

A començaments dels anys trenta va ser membre del grup «A» de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), amb Ricard Mestre, Alfredo Martínez, Abelardo Iglesias i Aso Ibáñez, entre d'altres.  

En 1932 participà en la creació de les Joventuts Llibertàries madrilenyes.  

Entre 1933 i 1934, gràcies a Liberto Callejas, va ser redactor i corresponsal de Solidaridad Obrera a Barcelona i fou un dels fundadors del periòdic Revolución (1933-1934).  

Fou assidu de l'agrupació cultural llibertària «Faros».  

En 1934 es traslladà de Barcelona a Madrid per informar-se sobre la revolució proletària asturiana, mostrant-se partidari de l'Aliança Obrera.  

En 1935 entrà a formar part de la redacció del barceloní Tiempos Nuevos i treballà en El Día Gráfico.  

El gener de 1936 representà el Sindicat d'Espectacles Públics de Barcelona en la Conferència de la CNT-AIT.  

Durant la guerra representà la CNT-AIT en el Comitè de l'Escola Nova Unificada (CENU) i va ser secretari de la Oficina de Premsa i Propaganda de CNT-FAI.  

Entre 1937 i 1938, després de Liberto Callejas i de Jaume Balius, dirigí Solidaridad Obrera, diari del matí que professionalitzà --encara que amb periodistes considerats un poc convencionals-- i sanejà econòmicament, passant d'un tiratge de 30.000 a 200.000 exemplars i imprimint amb tres rotatives i 20 linotípies.  

El 28 de març de 1937 defensà la línia oficial de col·laboració governamental de la CNT-AIT i la «censura de guerra» en la Conferència Nacional de Premsa Confederal i Anarquista i el setembre d'aquell any polemitzà amb Josep Peirats en el Ple Regional de les Joventuts Llibertàries de Catalunya.  

En 1937 també participà en la fundació del periòdic vespertí en català Catalunya.  

Durant la primavera de 1938, arran de les tensions polítiques sorgides en el Ple de Regionals del Moviment Llibertari Espanyol (MLE), abandonà la direcció de Solidaridad Obrera i va ser substituït per Josep Viadiu.  

A finals de 1938 passà la frontera del Pirineu Oriental i després aconseguí embarcar cap a Cuba, però el clima insular no li va anar bé i més tard passà a Nova York (Nova York, EUA).  

En 1941, per consell de Waldo Frank, s'instal·là definitivament a Buenos Aires (Argentina) on treballà de periodista en diverses publicacions (Crítica, La Nación, Clarín, La Razón i altres), a més de dirigir informatius radiofònics i el noticiari de la cadena de televisió argentina «Canal 7».  

Trobem articles seus en CNT, Despertar, Pro, La Revista Blanca, Solidaridad, Tiempos Nuevos, Timón, La Tierra i altres.  

Entre les seves obres podem citar Cómo viven y cómo mueren las prostitutas (sd), Joaquin Costa y la revolución española (sd), Memorias de un seminarista (sd), L'11 de setembre del 1714 i la guerra antifeixista d'avui. Conferència (sd), La hora de las juventudes (1933), Reportajes. La libertad de expresión en el periodismo contemporáneo (1935), Apuntes históricos de Solidaridad Obrera (1937?, amb Salvador Cánovas Cervantes), Informe que el camarada Jacinto Toryho, somete a la consideración de los sindicatos de la Confederación Regional del Trabajo de Cataluña como director de Solidaridad Obrera (1938), La independencia de España (Tres etapas de nuestra historia) (1938), En los caminos de la libertad (1939?, amb Álvaro de Albornoz), La traición del señor Azaña: después de la tragedia (1939), Una traición al proletariado mundial. El pacto entre Hitler y Stalin (1939), Stalin. Anàlisis espectral (1946), Anverso y reverso de la Unión Soviética (1947), Aramburu. Confidencias. Actitudes. Propositos (1973), Historia política argentina (1973), No éramos tan malos. Memorias de la guerra civil española (1936-1939) (1975), Del triunfo a la derrota. Las interioridades de la guerra civil en el campo republicano revividas por un periodista (1978) i algun altre.  

Jacinto Torío Rodríguez va morir el 5 de maig de 1989 a Buenos Aires a causa de problemes cardíacs.