Pietro Pinton

Prieto Pinton

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 25 de febrer de 1903 neix a Vicenza (Vèneto) l'anarquista Pietro Pinton 

a finals de juliol d'aquell any marxà cap a Barcelona per la Catalunya Nord i passant la frontera del Pirineu Oriental. S'enrolà per lluitar contra l'aixecament feixista en la Secció Italiana de la Columna «Ascaso». El 28 d'agost de 1936 participà en la batalla de Monte Pelado, al front d'Aragó, i en altres operacions militars fins que a causa d'una malaltia durant l'any 1937 tornà a l'hexàgon francès 

Pietro Pinton: El 25 de febrer de 1903 neix a Vicenza (Vicenza, Vèneto) l'anarquista Pietro Pinton. El seu pare es deia Antonio Pinton i la seva mare, Orsola Pozzo.  

En 1926 es traslladà a Torí (Piemont), on treballà de conductor.  

En 1932 s'instal·là a Chambèri (Savoia, Ôvèrgne-Rôno-Arpes,  Arpitània).  

Per les seves activitats antifeixistes va ser mantingut sota control policíac.  

El 31 de maig de 1936 va ser elegit conseller de la Federació de la Liga Italiana dei Diritti dell'Uomo (LIDU, Lliga Italiana dels Drets de l'Home) i a finals de juliol d'aquell any marxà cap a Barcelona per la Catalunya Nord i passant la frontera del Pirineu Oriental. S'enrolà per lluitar contra l'aixecament feixista en la Secció Italiana de la Columna «Ascaso» de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).  

El 28 d'agost de 1936 participà en la batalla de Monte Pelado, al front d'Aragó, entre Uesca i Almudébar (Plana de Uesca, Osca, Aragó), i en altres operacions militars.  

A causa d'una malaltia en 1937 es va veure obligat a retornar a l'hexàgon francès, on va romandre fins a l'Ocupació alemanya.  

Detingut i deportat als camps d'extermini nazi, la primavera de 1945 va ser alliberat per les tropes aliades i repatriat a París (Illa de França) el 14 de juny d'aquell any.  

Retornà definitivament a Itàlia i s'establí a Torí.  

Pietro Pinton va morir el 8 de maig de 1971 a Torí.