dijous, 25 de febrer del 2021

Giuseppe Petacchi

Giuseppe Petacchi

Giuseppe Petacchi


 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 25 de febrer de 1907 neix a Avenza (Carrara, Massa-Carrara) l'anarquista i resistent antifeixista Giuseppe Petacchi 

L'agost de 1936 marxà cap a Barcelona, passant per Catalunya Nord i la frontera del Pirineu Oriental. S'enrolà en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso», combatent el 28 d'agost d'aquell any a la batalla de Monte Pelado  

Giuseppe Petacchi: El 25 de febrer de 1907 neix a Avenza (Carrara,  Massa-Carrara, Toscana) l'anarquista i resistent antifeixista Giuseppe Petacchi, conegut com Beppe Petacchi i Copeta. El seu pare es deia Elia Petacchi i la seva mare, Aldegonda Gianfranchi.  

Es guanyava la vida fent de picapedrer de marbre i de rentaplats.  

D'antuvi republicà, en 1927 es va veure obligat pel règim feixista a portar targeta d'identitat en aplicació de la nova llei de seguretat pública.  

En 1929 se li va negar el permís d'embarcament a naus estrangeres per evitar que fes propaganda antifeixista entre els mariners.  

El 21 d'abril de 1932 va ser amonestat per freqüentar persones considerades subversives i el 25 d'abril va ser sorprès mentre intentava convèncer altres picapedrers perquè rebutgessin el nou contracte de treball, ja que els salaris eren molt baixos.  

El 17 de juny de 1932 va ser novament amonestat i el 28 d'aquell mes va ser arrestat perquè el trobaren amb Andrea Lucetti i Vera Bibbi. Jutjat, el 30 de juny de 1932 va ser condemnat a tres mesos d'arrest i a dos anys de llibertat vigilada per violació de l'amonestació.  

El 28 de maig de 1934, amb Roberto Briganti, Pilade Menconi, Ivo Pieruccini, Ercole Pisani i Ciro Sparano, emigrà clandestinament a Provença via La Spezia (La Spezia, Rivëa de Ponente, Ligúria) i Ventimiglia (Imperia, Ribëa de Levante, Ligúria).  

S'establí a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), on treballà amb l'anarquista Celso Persici, enviant diners a la seva companya, diners que moltes vegades eren segrestats per la policia feixista.  

Aleshores es relacionà amb Camillo i Giovanna Berneri, Aldo Garosci, Emilio Lussu, Umberto Marzocchi, Randolfo Pacciardi, els germans Rosselli i Pio Turroni, entre d'altres.  

El 5 de juny de 1934 va ser condemnat a Marselha per agressió a mà armada.  

El 29 de setembre de 1934 va ser inscrit, com a «republicà ja amonestat polític», en el butlletí de recerca fronterera amb l'anotació de detenció.  

L'11 de gener de 1935 va ser fitxat per la Prefectura de Policia de Massa-Carrara.  

A Marselha desenvolupà una intensa activitat antifeixista, participant en diverses iniciatives i en assemblees de la Universitat Proletària, de l'Associació Republicana Socialista (ARS) i de la Liga Italiana dei Diritti dell'Uomo (LIDU, Lliga Italiana dels Drets de l'Home).  

L'octubre de 1935 assistí al Congrés Antifeixista de Brussel·les (Bèlgica), juntament amb Edoardo Angeli, Roberto Boschi, Alberto Jacometti, Guido Lionello, Carlo Pedroni i altres exiliats.  

L'agost de 1936 marxà cap a Barcelona, passant per Catalunya Nord i la frontera del Pirineu Oriental. S'enrolà en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso» de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), combatent el 28 d'agost d'aquell any a la batalla de Monte Pelado, al front d'Aragó, entre Uesca i Almudébar (Plana de Uesca, Osca, Aragó).  

Greument cremat el 20 de setembre de 1936, juntament amb Giuseppe Gabbani i Giuseppe Barberis, a Osca en l'incendi del carro brindat on hi anava, atacat per les tropes franquistes, va ser hospitalitzat a Barcelona.  

Amb Arturo Buleghin, Emilio Canzi, Antonio Cieri, Giuseppe Mioli, Bruno Pontorni, Vindice Rabitti, Carlo Rosselli, Valentino Segata i Tommaso Serra, signà un telegrama dirigit al grup «Giustizia e Libertà» (GL) de París (Illa de França), on es desmentia el rumor que circulava en ambients de l'emigració política italiana que parlaven de «dissidències internes en la Columna Italiana».  

El 30 d'octubre de 1936 signà, amb Arturo Buleghin, Giuseppe Petacchi, Romeo Pontorni i Rabitti Vindice, un manifest en contra de la militarització de les milícies, que va ser publicat en els periòdics Guerra di Classe i L'Adunata dei Refrattari.  

El 3 de novembre de 1936 va escriure al seu germà Aldo, que havia estat detingut a Susa (Piemont) el setembre quan intentava emigrar il·legalment per enrolar-se en les formacions antifranquistes, on afirmava que s'havia de passar «de la lluita de posicions a l'atac».  

El desembre de 1936 es fotografià a Barcelona amb Ciro Sparano i Roberto Briganti, també milicians de la «Columna Ascaso» i el gener de 1937 marxà uns dies a l'hexàgon francès per intentar enrolar voluntaris.  

Posteriorment passà a la Companyia de Metralladores del I Batalló «Matteotti» de la 120 Brigada Mixta de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República espanyola, juntament amb Agostino Casati i Libero Battistelli.  

El 5 de març convidà el seu germà a unir-se amb ell a la lluita a la Península.  

Assistí amb ràbia a les jornades de la contrarevolució burgesa i stalinista de maig de 1937.  

De bell nou a l'hexàgon francès l'estiu de 1937, romangué, amb la seva companya i el seu fill que aconseguiren fugir d'Itàlia, al domicili parisenc del professor Angelo Monti, membre de GL i ex-milicià de la guerra d'Espanya, i va ser inclòs pels feixistes en el grups dels militants capaços d'atemptar contra els jerarques feixistes amb la intenció de venjar-se de la mort de Carlo Rosselli.  

A Paris freqüentà les reunions de GL i intentà aconseguir una targeta d'identitat falsa amb el suport d'Emilio Lussu i d'Emilio Caporali, però el 8 d'agost de 1938 finalment va ser expulsat de l'Estat francès.  

El 28 de setembre de 1938 el cap de la policia feixista italiana informà al prefecte que havia sortit de París amb una destinació desconeguda i demanà mesures de vigilància especials per aconseguir la seva detenció.  

Un cop expulsat de la República Francesa, visqué clandestinament a Bèlgica, on a principis de 1939 treballà de picapedrer a Lustin (Namur, Valònia) i a Tailfer (Namur, Valònia).  

En data desconeguda va estar internat al camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.  

El juny de 1940, mentre els nazis s'estenen per ocupar París, retornà a Marselha, romanent a casa de l'anarquista Senofonte Argante Pisani, també ex-milicià de la guerra d'Espanya, i treballant de recollidor d'escombraries i de obrer.  

A finals de 1940 figurava en una llista d'antifeixistes italians molt actius a l'hexàgon francès i on se'l considerava molt perillós, llista que va ser enviada per la policia feixista italiana a la nazi per facilitar-ne la seva captura.  

Aconseguí embarcar-se cap a Casablanca (Marroc), on trobà Antoine Martinez (Titine) i Pio Turroni.  

El 19 de novembre de 1941 els tres emigraren amb el vaixell Serpa Pinto a Mèxic, on treballà de paleta en la construcció a Ciutat de Mèxic (Mèxic).  

Marxà al Canadà, ja que des d'allà tenia més possibilitats de retornar a Europa, i aconseguí embarcar-se cap a Liverpool (North West England, Anglaterra), però, per un error burocràtic, va ser confós per un feixista i reclòs en un camp de concentració. Els continus enfrontament amb els feixistes reclosos convenceren les autoritats britàniques que havia hagut un error d'identificació i va ser enviat al nord d'Àfrica, on seguí un curs de paracaigudisme a les ordres de l'Special Operations Executive (SOE, Direcció d'Operacions Especials) de l'Exèrcit britànic.  

El 24 de setembre de 1943 va ser llançat en paracaigudes a Empoli (Ciutat Metropolitana de Florència, Toscana) en una operació dirigida pels btritànics amb la finalitat que operés a les línies enemigues al costat dels partisans.  

Després d'una breu estada a Avenza, es traslladà a Florència (Ciutat Metropolitana de Florència, Toscana), on treballà per al Centre Antifeixista i entrà en contacte amb destacats militants (Carlo Cassola, Adriano Milani, Carlo Lodovico Ragghianti i altres) i trobà el seu amic Gino Menconi.  

Emilio Lossu el va enviar a combatre a Mugello (Ciutat Metropolitana de Florència, Toscana) enquadrat en la II Brigada «Carlo Rosselli».  

Fins al final de la guerra a la península d'Itàlia es mostrà molt actiu en la Resistència.  

Entre el 23 i el 25 d'abril de 1945 participà en el III Congrés Nacional Anarquista que se celebrà a Liorna (Liorna, Toscana).  

Va ser denunciat en diverses ocasions per haver amagat al seu domicili anarquistes italians i de nacionalitat espanyola que eren perseguits per la policia italiana i la Interpol.  

Giuseppe Petacchi va morir el 2 de juny de 1961 a Carrara.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada