Nord-est Llibertari: Pere Morató i Queraltó

dijous, 18 de febrer del 2021

Pere Morató i Queraltó

Dipòsit d'armes trobat al mas de Pere Morató Queraltó el 27 de juny de 1933

El 18 de juliol de 2018 es publicà que "el 18 de juliol de 1980 és inhumat a Las Cabanas el pagès anarquista i anarcosindicalista Pere Morató i Queraltó. Havia nascut en 1900 al veïna de Sant Marçal, a Castellet i la Gornal". Ara tenim noves dades: Pere Morató i Queraltó neix el 18 de febrer de 1899 neix a Sant Marçal (Castellet i la Gornal, Alt Penedès) i va morir el 15 de juliol de 1980 a l'Hospital Purpan de Blanhac (Alta Garona) i va ser enterrat tres dies després al cementiri de Las Cabanas (Arièja).

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 18 de febrer de 1899 neix a Sant Marçal (Castellet i la Gornal) l'anarquista i anarcosindicalista Pere Morató Queraltó

A Sant Marçal, durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, amb dos companys --Ricard Bayo i Tena i Jaume Borrell i Rovira--, creà un grup d'afinitat anarquista. En 1926 el grup va ser descobert per la Guàrdia Civil. Detinguts, els tres companys van ser desterrats: Morató a Maó i Mallorca, Bayo a Terol i Borrell a Girona

Membre de la FAI, formà part dels Comitès de Defensa Confederals

Militant de la FAI i de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier

Pere Morató Queraltó: El 18 de febrer de 1899 neix a Sant Marçal (Castellet i la Gornal, Alt Penedès) l'anarquista i anarcosindicalista Pere Morató Queraltó. El seu pare es deia Domènec Morató i la seva mare, Josepa Queraltó.

De família benestant i amb una gran cultura, gràcies a la influència de Joan Arranz, un jornaler que treballava al mas familiar, s'introduí en el pensament anarquista i quan era molt jove s'afilià a la CNT.

A Sant Marçal, durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, amb dos companys (Ricard Bayo i Tena i Jaume Borrell i Rovira), creà un grup d'afinitat anarquista. En 1926 el grup va ser descobert per la Guàrdia Civil. Detinguts, els tres companys van ser desterrats: Morató a Maó (Menorca, Illes Balears) i Mallorca (Illes Balears), Bayo a Terol (Aragó) i Borrell a Girona (Gironès).

Membre de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), formà part dels Comitès de Defensa Confederals.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.

Exiliat, acabà instal·lant-se a Las Cabanas (Arièja, Occitània), on milità activament en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili fins al 1975, any que ingressà a la residència de jubilats «Les Diamants» de Blanhac (Alta Garona, Occitània).

Pere Morató Queraltó va morir el 15 de juliol de 1980 a l'Hospital Purpan de Blanhac i va ser inhumat tres dies després al cementiri de Las Cabanas.

Si vols llegir la seva biografia:

[https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Pere+Morat%C3%B3+Queralt%C3%B3].

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...