Antonio Morales Guzmán

Antonio Morales Guzmán (ca. 1959) [CIRA-Lausana]

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 18 de febrer de 1903 neix a Málaga l'anarcosindicalista, propagandista anarquista i francmaçó Antonio Morales Guzmán 

Militant de les Joventuts Llibertàries, de la FAI i de la CNT-AIT, el 1939, amb el suport de la Francmaçoneria nord-catalana, aconseguir passar la frontera del Pirineu Oriental, però fou detingut per la policia i internat, primer, en camps de concentració i després enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers per realitzar feines a la Línia Maginot, on caigué presoner dels alemanys l'estiu de 1940 i internat al camp nazi de Mauthausen, del que fou alliberat per soldats alemanys el 5 de maig de 1945 

Antonio Morales Guzmán: El 18 de febrer de 1903 neix a Málaga (Costa del Sol/Metropolitana de Málaga, Málaga, Andalusia) l'anarcosindicalista, propagandista anarquista i francmaçó Antonio Morales Guzmán.  

Durant els anys republicans milità en el moviment llibertari de Granada (Vega de Granada, Granada, Andalusia).  

Participà en la fundació de les Joventuts Llibertàries granadines i en 1932 fou delegat de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) en el seu Congrés constitutiu a Madrid (Madrid, Castella la Nova).  

En 1932 participà, amb Felipe Sandoval i altres, en l'assalt de Juan Pérez de Seoane, excomte de Riudoms, quan fugia cap a l'exili i es dirigia amb cotxe a la frontera francesa.  

Fundà, en aquesta època, el periòdic Anarquía.  

En 1934 va fer un míting a Adra (Poniente Almeriense, Almeria, Andalusia) amb motiu de la fundació de la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Entre 1935 i 1936 fou el secretari de la Federació Local de la CNT-AIT de Granada i col·laborà en Tierra y Libertad, òrgan de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).  

El juliol de 1936 participà en els combats contra els militars facciosos a Granada i formà amb José Castro Velasco un Comitè Revolucionari.  

L'agost d'aquell any, convocà amb Castro un ple de militants granadins que es realitzà a Cádiz (Bahía de Cádiz, Cádiz, Andalusia) i on fou elegit secretari general de la província.  

Durant la Guerra Civil lluità al front malagueny, d'antuvi en el Comitè de Guerra de les milícies d'Adra.  

Amb Juan Santana Calero i Cipriano Damiano González fundà la revista Nervio, òrgan de la 147 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, de la qual fou elegit comissari, i també fou corresponsal de Solidaridad Obrera per a Andalusia.  

Després formà part del Comitè de Guerra de la «Columna CEFA» (Confederació Espanyola de Federacions Anarquistes) de Málaga.  

Durant els anys bèl·lics edità a Guadix (Accitánia, Granada, Andfalusia) Hombres Libres.  

En 1939, amb el suport de la Francmaçoneria nord-catalana, aconseguir passar la frontera del Pirineu Oriental, però fou detingut per la policia i internat, primer, en camps de concentració i després enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per realitzar feines a la Línia Maginot.  

L'estiu de 1940 fou fet presoner pels nazis i deportat el 24 d'agost de 1941 al camp de concentració de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria), d'on fou alliberat per soldats nord-americans el 5 de maig de 1945 força debilitat. 

Repatriat a París (Illa de França), l'agost de 1945 participà en el cenetista Ple de la Regional d'Andalusia en l'Exili celebrat a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on s'oposà al Comitè Regional de la tendència col·laboracionista amb la República Espanyola en l'Exili.  

Després de l'escissió confederal, formà part del Comitè Regional d'Andalusia en l'Exili del Moviment Llibertari Espanyol-CNT (CNT-AIT), amb José Piedra Vázquez i J. Montiel.  

L'agost de 1946 fou delegat en el cenetista Ple Nacional de Regionals en l'Exili.  

Establert a París, s'integrà en el Comitè de la Regional d'Andalusia de la CNT-AIT en l'Exili, amb Manuel Fernández, i realitzà tasques de responsabilitat orgànica en el Secretariat Intercontinental (SI) de la CNT-AIT en l'Exili.  

Participà en la major part dels congressos i dels plens del Moviment Llibertari Espanyol-CNT en l'Exili i arran del II Congrés del Moviment Llibertari Espanyol-CNT (MLE-CNT) fou elegit delegat del MLE-CNT en l'Exili al Brasil.  

En 1952 fou elegit per a representar el SI en el Ple d'Aymare (Lo Vigan, Òlt, Guiana, Occitània), encarregant-se de Cultura i Propaganda.  

En 1953 fou responsable, amb diversos problemes, de l'administració del setmanari tolosà CNT.  

En 1956 també formà part del SI, però abandonà el càrrec per problemes de salut, que l'obligaren a abandonar la militància activa.  

Alguns assenyalen que durant els seus últims anys tingué problemes personals i depressions, en part per no ser prou acceptada per altres el ser gai.  

Trobem articles seus, sota diversos pseudònims (D. Colimbo, Cantaclaro, Adriano del Monte i algun altre), en moltes publicacions, com ara Accão Directa, Boletín Ródano-Alpes, Brazo y Cerebro, CNT, CRA, Esfuerzo, Faro, Hombres Libres, Libertad, Libre-Studio, Nueva Senda, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad i altres.  

Antonio Morales Guzmán va morir el 21 de juliol de 1973 a Roanne (Lêre, Forêz, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània).