Nord-est Llibertari: Pere Montagut Ferruz

divendres, 12 de febrer del 2021

Pere Montagut Ferruz

Necrològica de Pere Montagut Ferruz apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 13 de juny de 1989

Necrològica de Pere Montagut Ferruz apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 13 de juny de 1989

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 12 de febrer de 1907 neix al Pinell de Brai (Terra Alta) l'anarcosindicalista Pere Montagut Ferruz

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de Vernet d'Arièja, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. I en 1940 va ser enviat a fer feina a les obres del pantà de Gnioure (Siguer) enquadrat en la Companyia de Treballadors Estrangers anomenada «Companyia Muñoz», on participà en la organització clandestina de la CNT i en els combats de l'Alliberament de la zona contra l'Ocupació alemanya

Pere Montagut Ferruz: El 12 de febrer --algunes fonts citen erròniament el 12 de gener-- de 1907 neix al Pinell de Brai (Terra Alta) l'anarcosindicalista Pere Montagut Ferruz. El seu pare es deia Francesc Montagut i la seva mare, Teresa Ferruz.

A partir dels set anys ajudà el seu pare en la distribució de llenya. Obrer agrícola, estava afiliat al Sindicat d'Agricultors de Pinell de Brai de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i en 1936 durant la revolució col·lectivista autogestionària ocupà càrrecs de responsabilitat.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània), establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. I en 1940 va ser enviat a fer feina a les obres del pantà de Gnioure (Siguer, Arièja, Occitània) enquadrat en la Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) anomenada «Companyia Muñoz», on participà en la organització clandestina de la CNT i en els combats de l'Alliberament de la zona contra l'Ocupació alemanya.

Posteriorment milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili d'Ausat (Vall d'Ausat, Arièja, Occitània).

Un cop jubilat, s'establí a Tarascon (Arièja, Occitània), on formant part del Sindicat d'Oficis Varis la Regional Exterior de la CNT-AIT i de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).

També freqüentà el «Club des Aînés» (Club de Jubilats) de Tarascon.

Pere Montagut Ferruz va morir el 17 de gener de 1989 al seu domicili de Tarascon.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...