dimarts, 23 de febrer del 2021

Nicola Capo Baratta


 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 23 de febrer de 1899 neix a Laurito (Salerm, Campània) l'anarquista, lliurepensador, pacifista i destacat naturista Nicola Capo Baratta 

A finals de 1938 fugí de l'avanç dels exèrcits feixista al Principat de Catalunya i s'establí a Perpinyà fins que el febrer de 1939 fou arrestat per la policia francesa i tancat al camp de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Establert a París, tornà de nou al Principat de Catalunya davant l'Ocupació alemanya en 1941. Empresonat fins a 1944, en 1952 fou de nou arrestat i expulsat. S'establí a Perpinyà fins a 1967, quan aconseguí establir-se de nou a Barcelona      

Nicola Capo Baratta: El 23 de febrer de 1899 neix a Laurito (Salerm, Campània) l'anarquista, lliurepensador, pacifista i destacat naturista Nicola Capo Baratta --el segon llinatge a vegades surt com a Basatla--, conegut com a Nicolàs Capo, doctor Capo o professor Capo  

Naturista establert a Catalunya, va ser un gran divulgador de la trofologia, defensà el nudisme i una dieta per regenerar les malalties produïdes per una mala alimentació. Es definia a si mateix com a humanista, lliurepensador i pacifista --va ser un gran admirador de Gandhi, amb qui es cartejà--. 

Amb 12 anys va emigrar a l'Uruguai juntament amb el pare –vidu-- i cinc germans.  

A l'Uruguai es convertí en defensor del naturisme.  

El 1920 fundà, amb el naturòpata gallec Jose Castro Blanco, la Escuela Libre Naturista a Montevideo (Montevideo, Uruguai).  

En 1923 es va traslladar a la península Ibèrica, primer a Vigo (Vigo, Pontevedra, Galícia) i poc després a Barcelona, on el 1925 fundà l'Escola d'Ensenyança Trofològica Naturista Pentalfa, que edità la revista Pentalfa (1926-1937). Escola i revista van esdevenir un dels referents més importants del naturisme a la Península.  

A finals de 1938 fugí de l'avanç dels exèrcits feixista al Principat de Catalunya i s'establí a Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló) fins que el febrer de 1939 fou arrestat per la policia francesa i tancat al camp de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Sortí del camp i s'establí a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània) i, declarant-se anarquista i pacifista davant l'esclat de la Segona Guerra Mundial interimperialista, estigué a París (Illa de França) fins a l'Ocupació alemanya i va tornar al Principat de Catalunya sota el primer franquisme. Actuà en la clandestinitat amb Valois. El van detenir i enviar a un batalló disciplinari a Nanclares de Oca/ /Langraiz Oka (Iruña Oka, Araba, País Basc, Euskal Herria) del 1941 al 1944, a més, va passar per la presó Model de Barcelona en diferents ocasions.  

El 1951 va constituir la Penya Vegetariana de Barcelona i la Federació Vegetariana Espanyola. Capo tenia un despatx al carrer de Pelai de Barcelona, on rebia els pacients. Però, el 6 de novembre de 1952, coincidint amb la celebració del Congrés Eucarístic a Barcelona, i a causa d'una denúncia per anar contra l'ordre públic (referència a la pràctica dels banys de sol del nudisme naturista) feta davant la policia, pel que sembla, per V. L. F. --professor naturista i metge, casat amb una filla de J. S. (amb botigues de productes dietètics per tot arreu), tots dos partidaris i propagandistes del règim franquista--, es va haver d'exiliar a Perpinyà fins el 1967, en què va tornar a Barcelona i va poder participar, el 1968, en el I Congreso Nacional Vegetariano, va reeditar part de la seva ingent obra i va publicar revistes com Trofoterapia i Regenérate, a més de mantenir l'Institut de Trofoteràpia de Barcelona i els caps de setmana amb les seves famoses paelles vegetarianes, que atreien gent amb ganes de conèixer-lo. Alfons Martorell el va conèixer a Perpinyà i va donar fe de l'eficàcia mèdica del seu mètode de trofologia. 

Va morir a Barcelona l'abril de 1977 i moltes i mots anarquistes, a les i als quals durant el seu exili sempre havia ajudat, li van dedicar un sentit record (Espoir, 1 de maig de 1977, Tolosa de Llenguadoc). Just va morir en el moment que al Principat de Catalunya --dos anys després de la mort del dictador Franco-- es va produir un esclat de les idees llibertàries plurals i una ànsia de coneixement, que ell havia volgut ajudar a reconstruir, que el cop d'Estat (encara que fallit) del 23 de febrer de 1981 es va encarregar de frenar amb un retrocés dissimulat de les llibertats fonamentals i la implantació definitiva del Règim de 1978. 

Nicola Capo es va casar amb Ramona Perera (1904-1981), filla de les Borges Blanques (les Garrigues), amb la qual va tenir tres fills: Apolo, Edeina i Odina (nascuda en 1935).  

Hi ha documents de Capo a l'Arxiu de Salamanca, que la seva filla Odina Capo Perera va reclamar en 2011. 

Obres principals: Trofología práctica (1923) i El secreto del electromagnetismo de los elementos naturales.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada