Florentino Galván Trías amb 18 anys
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 26 de febrer de 1905 neix a Encinasola (Sierra de Huelva) el militant anarcosindicalista Florentino Galván Trías
Quan en el decurs de la Retirada republicana de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental amb documents falsos per eludir ser arrestat, i entre febrer i setembre de 1939 treballà a Liyon amb el seu nom vertader i entre octubre de 1939 i juny de 1940 va fer feina de metal·lúrgic a la «Précision Moderne» de Vierzon (Cher)
A partir de la fi de la Segona Guerra Mundial interimperialista, des de casa seva a Vierzon, ajudà com pogué els guerrillers llibertaris que creuaven el Pirineu per combatre el franquisme
Florentino Galván Trías: El 26 de febrer de 1905 neix a Encinasola (Sierra de Huelva, Huelva, Andalusia) el militant anarcosindicalista Florentino Galván Trías. El seu pare fou Florentino Galván i la seva mare, María Trías. Quan el seu pare va morir a Encinasola en 1909, la seva mare tornà a Zaragoza (Saragossa), la seva ciutat natal, amb les seves cinc criatures: dos nens i tres nenes.
Estudià a les Escoles Pies de Zaragoza, on conegué Luis Buñuel, qui en fou expulsat en 1915.
En 1917, últim any dels estudis secundaris, els professors religiosos aconsellaren la seva mare que realitzés estudis superiors pels quals estava dotat, però la manca de mitjans econòmics impedí aquesta possibilitat.
Entre 1917 i 1919 treballà al bufet del reputat advocat Monterde, que abandonà a causa de l'ambient dretà que l'envoltava.
Entre 1919 i 1921 va fer feina en una oficina de l'Audiència Provincial de Zaragoza.
Amb 16 anys, apassionat per la tauromàquia, formà part d'un grup de joves aficionats i esdevingué banderiller.
Entre 1921 i 1926 treballà en la serralleria Casa Rizo, a l'avinguda Hernán Cortés de Zaragoza. Durant sis mesos feia de serraller i la resta de mesos posava banderilles per les places de la Península.
Entre 1926 i 1929 va fer el servei militar al Marroc, del qual tornà fastiguejat.
A partir d'aquest moment s'interessarà per les idees anarquistes i prendrà contacte amb el moviment llibertari.
Entre 1929 i 1936 la militància passarà a primer pla i deixarà la tauromàquia.
En aquesta època va fer feina com a obrer serraller a La Veneciana, al camí de los Cubos de Zaragoza. Se li oferí el càrrec de capatàs, però el rebutjà ja que aleshores era president del Sindicat del Vidre de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) --militava en aquest sindicat perquè la seva feina era fer miralls els marcs dels quals eren de forja--. A La Veneciana conegué Carmen Mingotes Sánchez (1911-1992), la seva futura esposa, que feia feina polint miralls.
Entre 1931 i 1932, per les seves activitats militants llibertàries, patí presó.
En 1932 es casà civilment amb Carme, a disgust de la família d'aquesta.
El 21 d'abril de 1933 la parella tingué la seva primera criatura, Acracia --a partir del 19 de juliol de 1936 passà a dir-se Engracia a causa de les pressions feixistes--, però Florentino no pogué assistir al part perquè era en una gira de propaganda de la CNT-AIT.
En 1933 viatjà a Madrid (Madrid, Castella la Nova) i a Sevilla (Metropolitana de Sevilla, Andalusia) enviat pel Comitè Nacional de la CNT-AIT amb la finalitat de preparar l'aixecament proletari pel Comunisme llibertari de desembre i a resultes del qual serà detingut. Fou tancat a la presó saragossana de Predicadores, amb Antonio Ejarque, Ramón Álvarez, el doctor Alcrudo, Buenaventura Durruti i altres, i més tard trasllat a la d'Iruña (Iruñerria, Nafarroa, Euskal Herria). A començaments de 1934, per un error administratiu, fou alliberat abans que la resta de companys. A partir d'aquest moment es dedicarà a fer conferències per tot arreu.
El febrer de 1936 fou nomenat membre del Comitè Regional de la CNT-AIT d'Aragó amb el càrrec de reorganitzar, amb Saturnino Carod Lerín, els sindicats pagesos.
Fou un dels organitzadors del Congrés de Zaragoza de la CNT de maig de 1936.
Quan el cop d'Estat feixista, el seu oncle, Jacinto Mingote Sánchez, fou afusellat el 26 de juliol de 1936 en ser confós per Florentino, però aquest aconseguí passar a zona republicana el 12 d'octubre d'aquell any després d'estar tot aquest temps amagat.
El gener de 1937 fou membre de la Junta de Seguretat d'Aragó.
El juliol de 1937 va fer mítings a Balbastro (Semontano de Balbastro, Osca, Aragó) amb Vallejo i Evelio Martínez.
Arran del cenetista Ple Regional de setembre de 1937 s'integrà en el Comitè Regional de la CNT-AIT i en representació de Zaragoza fou subsecretari d'Agricultura, amb el conseller Miralles, en el Consell de Defensa d'Aragó.
Fou comissari de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola i pogué comprovar com les millors armes russes es destinaven a les tropes stalinistes espanyoles i els fusells inútils a les files anarquistes.
En 1938 assistí al cenetista Ple Econòmic de València (l'Horta de València, País Valencià).
Quan en el decurs de la Retirada republicana de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental amb documents falsos per eludir ser arrestat, i entre febrer i setembre de 1939 treballà a Liyon (Lyonés, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) amb el seu nom vertader i entre octubre de 1939 i juny de 1940 va fer feina de metal·lúrgic a la «Précision Moderne» de Vierzon (Cher, Centre-Val de Loire).
Entre l'1 de juliol i el 5 de novembre de 1940 restà desocupat i treballà fent llenya.
Detingut pels alemanys amb altres quatre militants llibertaris de nacionalitat espanyola, fou enviat el 15 de novembre de 1940 a un camp de treball obligatori a Alemanya.
D'antuvi treballà obligat en una fàbrica de Premnitz (Havelland, Brandeburg, Prússia, Alemanya) com a ajustador i després en una fàbrica d'aviació de l'estat de Brandenburg (Prússia, Alemanya) fins al desembre de 1943 --la seva família s'havia traslladat a aquesta ciutat, on hi naixerà, el 2 d'octubre de 1942 una altra criatura de la parella--.
La seva família davant l'avanç dels bombardejos aliats a Alemanya es repatrià a l'Espanya franquista mentre ell va poder treballar a les Foneries d'Acers Especials de Bourges (Cher, Centre-Val de Loire) del 15 de desembre de 1943 al setembre de 1944.
Després algunes setmanes desocupat, entre octubre de 1944 i maig de 1945 treballà per a una empresa pública a Levallois-Perret (Levallois-Perret, Illa de França).
Entre maig de 1945 i maig de 1946 va fer feina en el camp d'aviació d'Avord (Cher, Centre-Val de Loire).
La família Galván es va instal·là a partir de l'estiu de 1946 a Vierzon de manera definitiva i Florentino participà activament de les activitats de la CNT-AIT en l'Exili i fent mítings.
També, en aquests anys, ajudà com pogué els guerrillers llibertaris que creuaven el Pirineu per combatre el franquisme.
En 1947 redactà un text Colectividades de Aragón que ha restat inèdit. Aquest mateix any fou delegat de Vierzon en el Congrés del Moviment Llibertari Espanyol-CNT (MLE-CNT), celebrat a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).
En la premsa llibertària (CNT i altres) va fer servir el pseudònim Uno del charco.
Florentino Galván Trías va morir el 28 de gener de 1966 a Méreau (Cher, Centre-Val de Loire).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada