dilluns, 22 de febrer de 2021

Enrique Martín Hernanz

Portada del llibre d'Enrique Martín Hernanz

Portada del llibre d'Enrique Martín Hernanz


 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 22 de febrer de 1896 neix a Madrid l'anarquista i anarcosindicalista Enrique Martín Hernanz 

El 10 de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental per un camí secundari i patí els camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir dels camps, s'allistà en una Companyia de Treballadors Estrangers i fou enviat a les fortificacions d'Alsàcia i Lorena. Capturat per l'Exèrcit alemany, el novembre de 1942 fou deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen, d'on sortí, completament debilitat, quan aquest fou alliberat per soldats nord-americans el 5 de maig de 1945 

Enrique Martín Hernanz: El 22 de febrer de 1896 neix a Madrid (Madrid, Castella la Nova) l'anarquista i anarcosindicalista Enrique Martín Hernanz.  

Fill d'una família humil, de ben jovenet entrà a formar part del moviment llibertari.  

Conspirà contra la monarquia d'Alfons XIII i va se empresonat.  

Cap el 1921 fou membre, amb El Madriles (possiblement Pedro Fernández Alonso), del grup anarquista del barri madrileny de Bellas Vistas de Cuatro Caminos.  

Durant la República s'integrà en el clandestí Comitè Pro Presos de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Madrid i va ser empresonat durant dos mesos i acusat d'expropiacions econòmiques bancàries.  

En 1934 es traslladà a Barcelona i quan el cop militar feixista de juliol de 1936 entrà a formar part de les Patrulles de Control fins a la dissolució d'aquestes arran de la contrarevolució burgesa i stalinista de maig de 1937.  

Posteriorment, amb José Magaña, treballà en diverses col·lectivitats aragoneses, com a Sariñena (Monegros, Osca, Aragó) i altres localitats, fins que hagué de fugir a causa de la repressió stalinista a l'Aragó.  

Després fou secretari de les col·lectivitats de Maials (Segrià), que deixà després de l'ofensiva militar franquista al riu Segre.  

A Barcelona fou secretari del comitè d'una fàbrica col·lectivitzada.  

El 10 de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental per un camí secundari i patí els camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Posteriorment, per sortir dels camps, s'allistà en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i fou enviat a les fortificacions d'Alsàcia i Lorena. Finalment va ser capturat per l'Exèrcit alemany i el novembre de 1942 deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria), d'on sortí, completament debilitat, quan aquest fou alliberat per soldats nord-americans el 5 de maig de 1945.  

Després de anar i venir per diversos sanatoris, s'instal·là definitivament a Bandòu (Var, Provença, Occitània), on visqué de la restauració de mobles.  

Durant el seu exili formà part de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP) i participà activament en el suport als presos i perseguits del franquisme. La companya fou Basilia Álvarez. 

En 1979 publicà, amb un prefaci de Sara Berenguer Laosa, el llibre Recuerdos de un militante de la CNT. També és autor de l'obra Testimonio de un deportado (ca. 1981).  

Enrique Martín Hernanz va morir l'1 de gener de 1985 --oficialment el 31 de desembre de 1984-- al seu domicili de Bandòu.  


Cap comentari:

Publica un comentari