Baltasar Lobo Casquero

Baltasar Lobo

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 22 de febrer de 1910 neix a Cerecinos de Campos (Tierra de Campos) el dibuixant i escultor anarquista Baltasar Lobo Casquero 

Militant de la CNT-AIT i destacat militant de les Joventuts Llibertàries, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental igual que la seva companya, Mercedes Comaposada Guillén. Gràcies al contactes artístics i personals de Lobo la parella es va refugiar a París, sota la protecció de Pablo Picasso i Matisse, ocupant el taller abandonat de Naum Gabo 

Baltasar Lobo Casquero: El 22 de febrer de 1910 neix a Cerecinos de Campos (Tierra de Campos, Zamora, Lleó) el dibuixant i escultor anarquista Baltasar Lobo Casquero --el seu segon llinatge sovint citat erròniament com Casuero--, conegut com Balta. Fill d'una família pagesa, el seu pare es deien Isaac Lobo, fuster artesà, i la seva, Genoveva Casquero.  

Des de molt jove es va veure atret per l'art i deixà la feina de pagès.  

En 1921 el seu pare, Isaac Lobo, fuster de professió, l'envià a estudiar a l'Escola Cervantes de Benavente (Comarca de Benavente, Zamora, Lleó), on treballà el dibuix amb el professor Sergio Pérez, i l'any següent ingressà com a aprenent al Taller d'Art de Ramón Núñez, a Valladolid.  

En 1923 marxà amb una beca de la Diputació Provincial de Zamora a l'Escola d'Arts i Oficis de Valladolid (Campiña del Pisuerga, Valladolid, Castella la Vella), alhora que es posà a fer feina en un taller d'escultura religiosa.  

En 1927, durant tres mesos, estudià becat a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid (Madrid, Castella la Nova), la qual, disconforme amb els seus plans d'estudi, abandonà per a instal·lar-se pel seu compte i treballar de tallista al taller d'Ángel Garzón, militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), i fent làpides i tombes a tallers de marbristes.  

Al taller de Garzón, juntament amb les seves germanes Visitación i Carmen, entrà en contacte amb el moviment llibertari.  

També assistí a les classes de modelat del Cercle de Belles Arts de Madrid, on s'especialitzà en la talla directa en fusta i en marbre.  

En 1932 hagué de fer el servei militar obligatori i l'any següent conegué la militant anarcofeminista Mercedes Comaposada Guillén, una de les fundadores anys després de «Mujeres Libres» i amb qui s'unirà lliurement en 1936.  

En 1935 viatjà per primera vegada a París (Illa de França) i l'any següent entrà a formar part del Comitè Peninsular de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), encapçalat per Eustaquio Rodríguez Lázaro.  

En 1936 va fer dibuixos pel periòdic Campo Libre, milità en la Secció de Tallistes del Sindicat de la Fusta de la CNT-AIT i s'allistà com a milicià quan esclatà la guerra, participant en el grup «Arts i Lletres» ensenyant a llegir i a escriure els milicians analfabets.  

Des del punt de vista llibertari realitzà dibuixos, pintures, cartells, postals i segells per a la CNT-AIT i la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), i trobem nombrosos dibuixos seus en la premsa llibertària (Castilla Libre, Documentos Históricos de España, Frente Libertario, Mujeres Libres, Tiempos Nuevos, Tierra y Libertad, Umbral i altres).  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental igual que la seva companya, Mercedes Comaposada Guillén.  

Gràcies al contactes artístics i personals de Lobo la parella es va refugiar a París, sota la protecció de Pablo Picasso i Matisse, ocupant el taller abandonat de Naum Gabo.  

En 1945 formà part de l'exposició, amb Matisse, Picasso, Leger, Utrillo, Bonnard i Laurens, «Els mestres de l'art contemporani» a la galeria Vendóme de París i l'any següent participà a Praga (Bohèmia Central, Txèquia) en l'exposició «L'art de l'Espanya republicana», dedicat als artistes de nacionalitat espanyola de l'anomenada «Escola de París».  

Tingué el suport de Picasso --la seva companya, Mercedes Comaposada, fou durant molts anys la seva secretaria-- i de Matisse i col·laborà amb l'escultor Henri Laurens, que el va influir cap a l'abstracció. També es va veure influenciat per artistes clàssics (Berruguete i Miquel Àngel) i per escultors contemporanis (Victorio Macho, Constantin Brancusi, Jean Arp, Gargallo i algun altre).  

Aconseguí gran fama a París per les seves escultures en marbre, bronze, terracotes i granit, destacant les sèries de «Maternitats» (1945-1954), «Torsos», «Banyistes», «Centaures» --arran d'un viatge a Grècia el 1977--, «Ninfes» i obres de gran volum, com A los españoles muertos en la resistencia gala de Annecy (1953), Monolito (1968), La huida del fascismo, Mujer ante el espejo, Mujer peinándose, ¡Asesinos!, ¡Te vengaremos, España!  

En els anys cinquanta del segle XX s'acostà tímidament al Partit Comunista d'Espanya de la mà de Pablo Picasso, però un viatge a la Unió Soviètica el desencantà definitivament i l'allunyà definitivament del capitalisme d'Estat (URSS i el Pacte de Varsòvia, entre altres).  

En 1954 contribuí amb una maternitat en bronze al projecte de la Ciutat Universitària de Caracas (Vençuela).  

A partir dels anys vuitanta del segle XX, va ser reivindicat a la Península, realitzant-se diverses exposicions (Madrid, Barcelona, Zamora i algunes altres ciutats) i atorgant-li diversos premis, com ara el Premi Nacional d'Arts Plàstiques (1984) i el Premi de Castella i Lleó de les Arts (1985).  

A nivell internacional el seu art ha estat guardonat amb nombrosos premis, com ara el Premi André Susse d'Escultura (1958), el Premi Jacques Lenchener (1974), el Premi Oficial de l'Arts i les Lletres de França (1981), l'Ordre Andrés Bello del Govern de Veneçuela (1989) i la Medalla d'Or Susse Frères Foundeur (1990).  

En 1983 col·locà a Zamora l'escultura urbana en bronze Homenaje al poeta León Felipe.  

Baltasar Lobo Casquero va morir el 3 de setembre de 1993 al seu domicili de XV Districte de París i fou inhumat al cementiri parisenc de Montparnasse. La seva companya, Mercedes Comaposada, va morir l'11 de febrer de 1994 també a París. 

La ciutat de Zamora compta amb el «Museu Baltasar Lobo», situat al seu castell, dedicat al seu art i on s'exhibeixen més de cinquanta obres seves i documents diversos.  

El febrer de 2004 es creà a Zamora la «Fundació Baltasar Lobo», dedicada a la conservació, exhibició, divulgació i promoció del seu llegat.