Dolors Molist i Colom

Dolors Molist Colom (2009)

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 13 de febrer de 1917 neix a Manresa (Bages) la de jove militant anarcosindicalista i catalanista d'esquerres Dolors Petronella Concepció Molist i Colom 

Militant de la CNT-AIT, en 1939, amb l'ocupació militar franquista del territori, passà clandestinament la frontera pel coll del Portús 

Més endavant, a Montlluís (Conflent) trobà feina a l'Hotel de França i aconseguí treure el seu company, l'anarquista Climent Santacreu Tort, del camp de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda 

Dolors Molist i Colom: El 13 de febrer --algunes fonts citen erròniament el 13 de gener-- de 1917 neix a Manresa (Bages) la militant anarcosindicalista Dolors Petronella Concepció Molist i Colom, coneguda com Lola de Cal Vetes. Nascuda en una família benestant republicana, fou la tercera de sis germans. El seu pare es deia Joan Molist i Vilaseca, propietari d'una fàbrica de vetes i d'una barberia, i la seva mare, Teresa Colom Sabaté. El seu pare malbaratà el patrimoni familiar per la seva addicció al joc i la família es va veure obligada per a començar de nou a establir-se a Artés (Bages), on el seu pare trobà feina a la fàbrica de vetes d'un amic.  

En aquest context, no va poder anar a l'escola, però el seu avi Francesc Colom, mestre de professió, li va inculcar l'amor per la lectura i aconseguí una important cultura autodidacta.  

Quan tenia 12 anys començà a treballar a la fàbrica tèxtil de Ca l'Aguilar, on ja treballaven les seves germanes i el seu pare.  

Cap el 1935 conegué Climent Santacreu Tort, paleta autònom de professió i anarquista i anarcosindicalista que treballava aleshores amb el seu germà a la construcció del celler del Sindicat Agrícola d'Artés, que esdevingué el seu company.  

En aquesta època s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Climent Santacreu Tort, quan el cop militar feixista de juliol de 1936, presidí el Comitè Revolucionari del municipi i s'allistà a la «Columna Durruti», on va ser comissari. Ferit al front de Teruel (Terol, Aragó), mentre romania convalescent a Artés la parella es va casar.  

En 1939, amb l'ocupació militar franquista del territori, Climent Santacreu Tort va ser capturat i empresonat i ella, seguint el seu consell, passà clandestinament la frontera pel coll del Portús (Baix Vallespir, Vallespir).  

Les autoritats franceses l'assignaren la residència a Flaçan (Var, Provença, Occitània), on va viure en un camp de refugiats improvisat a l'església del poble.  

Més tard retornà legalment al Principat de Catalunya, però fou detinguda per «pas clandestí de frontera», va ser reclosa a l'antic Pavelló de Romania, a Montjuïc (Barcelona), d'on aconseguí fugir i arribar a Manresa.  

Mentrestant, el seu company havia aconseguit fugir de la presó i el seu pare l'havia ajudat a travessar la frontera del Pirineu.  

Així, per segona vegada, ella passà clandestinament la frontera amb un cunyat seu.  

A Montlluís (Conflent) trobà feina a l'Hotel de França i aconseguí treure el seu company del camp de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.  

Ambdós aconseguiren finalment poder viure junts, ella treballant a l'hotel i fent estraperlo i ell fent feina de pagès, de miner i després de paleta.  

Durant l'Ocupació alemanya la parella lluità en la Resistència i en 1952 emigraren a Algèria, on la seva germana Eugènia s'havia instal·lat. A Algèria treballà d'infermera, d'administrativa i de mainadera, i ell de paleta.  

En 1962, durant de la independència algeriana, la parella retornà a la metròpoli i s'instal·là a la Ròca d'en Tarron (Boques del Roine, Provença, Occitània), on ell trobà feina de paleta com a cap d'obra. Aquell temps s'acostà a la socialdemocràcia francesa.  

En 1974 Climent Santacreu Tort va morir víctima d'un càncer de pulmó i ella restà a l'exili treballant de majordona en una casa de pagès del municipi.  

En 2004 publicà en francès el llibret de memòries Pourquoi moi? i en 2007 retornà a Manresa, instal·lant-se a casa de la seva neboda.  

En aquesta època s'afilià a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i mantingué contactes amb l'Assemblea Revolucionàriad'Artés (ARA) i l'Associació Memòria i Història de Manresa, fent xerrades a instituts explicant el seu testimoni.  

En 2011 es publicà la traducció catalana de les seves memòries sota el títol Una vida ben plena.  

Es diu que en l'última etapa de la seva vida declarà que mai no s'havia considerat llibertària.  

En el seu centenari l'Ajuntament de Manresa li va retre un homenatge. Dos mesos després, el 15 d'abril de 2017, Dolors Molist i Colom va morir a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa i va ser incinerada al Cementiri Comarcal de Roques Blanques, al Papiol (Baix Llobregat).