Nord-est Llibertari: Crits antifeixistes i clàxons a Ripoll contra l'ultradretà Vox

dimarts, 2 de febrer del 2021

Crits antifeixistes i clàxons a Ripoll contra l'ultradretà Vox

Crits antifeixistes i clàxons a Ripoll contra Vox que s'ha referit a la ciutat com a ''bressol del gihadisme''

Garriga i Monasterio tornen a vincular el municipi amb el terrorisme islamista

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Ripoll (Ripollès, comtat d'Osona) 02/02/2021.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, gent de Ripoll (Ripollès, comtat d'Osona) han rebut aquest dimarts la comitiva de Vox amb cartells, clàxons i crits de "fora feixistes dels nostres pobles".

Tant el candidat a la Generalitat, Ignacio Garriga, com la presidenta del partit ultradretà a Madrid, Rocío Monasterio, s'han referit a la ciutat com a "bressol del gihadisme".

Vox ha aprofitat la visita al municipi on vivia l'imam acusat dels atemptats del 17-A per tornar a vincular Ripoll amb el terrorisme islamista, i la immigració amb el "totalitarisme de l'Islam".

Després dels parlaments, la comitiva de Vox, per primera vegada aquesta campanya electoral, ha caminat pels carrers del municipi. L'objectiu era arribar fins a la mesquita per fer-se la foto. Ho han aconseguit, seguits per grups d'antifeixistes i custodiats pels Mossos.

Garriga ha tornat a denunciar la "creixent islamització de Catalunya, des del bressol del gihadisme", ha dit, i ha insistit a denunciar la "permissivitat de la resta de partits amb l'islamisme radical" que, assegura, està instal·lat a Ripoll, sense aportar, però, dades ni fets objectivables que demostrin una preocupació real al municipi per la presència de fenòmens propers al gihadisme i sense que cap institució o cos policial hagi posat mai Ripoll com a exemple d'aquest extrem.

Per la seva banda, Monastrio ha lamentat que "només se senti parlar de Ripoll relacionant-la amb els enemics de la llibertat", mentre ella mateixa ha insistit a relacionar el municipi amb el terrorisme islamista i amb l'imam que "va instigar els seus per cometre el terrible atemptat del 17-A". Monasterio, fins i tot ha anat més enllà i ha afirmat que Vox havia vingut al municipi "per defensar el dret de les dones a caminar pels carrers de Ripoll sense haver-se de posar un burca", donant a entendre que era habitual i que si no es fa res, acabarà sent una realitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...