L'«arsenal» trobat al domicili de Cándido Castañeira Docal en una foto publicada en la revista madrilenya Mundo Gráfico del 5 de juliol de 1933
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
Cándido Castañeira Docal: El 3 de febrer de 1887 neix a Barcelona l'anarcosindicalista Cándido Castañeira Docal --els seus llinatges sovint citats com Castaneyra i Durán. Els seu pare es deia Cándido Castañeira i la seva mare, Josefa Docal.
Milità en el Sindicat del Transport Marítim de Barcelona de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i fou assidu del Centre de Cultura del carrer del Mar de la Barceloneta, barri on vivia.
El juliol de 1933 va ser detingut sota l'acusació de «possessió d'explosius» (24 bombes de mà) i empresonat.
Des de la presó col·laborà en Solidaridad Obrera.
Jutjat pel delicte anterior va ser absolt, però en la revisió de l'1 de març de 1935, va ser condemnat a 18 mesos i un dia de presó menor. No obstant això, va ser posat en llibertat, ja que portava 20 mesos empresonat preventivament.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.
Exiliat, participà en l'organització i el desenvolupament de diverses federacions locals de la CNT-AIT en l'Exilia a la regió de l'Illa de França: Lieusaint (Seine-et-Marne), Combs-la-Ville (Seine-et-Marne), Moissy-Cramayel (Seine-et-Marne), a les quals representà en plens.
En 1945 assistí a París (Illa de França) com a delegat al I Congrés del Moviment Llibertari Espanyol en l'Exili (MLE). La seva companya fou Ximena Candal.
Després de patir una intervenció quirúrgica d'apendicitis, Cándido Castañeira Docal va morir el 10 d'abril de 1959 a l'Hospital de Châteaudun (Eure-et-Loir, Centre-Val de Loire).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada