Foto policíaca d'Amleto Astolfi
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 16 de febrer de 1903 neix a Milà l'anarquista Amleto Astolfi, també conegut com Amleto Franzini
Perseguit a Itàlia i a l'Estat francès, quan l'aixecament militar feixista de juliol de 1936 a la República Espanyola, marxà amb altres companys, travessant la frontera del Pirineu Oriental, a Barcelona per a ajudar la revolució col·lectivista autogestionària
Amleto Astolfi: El 16 de febrer de 1903 neix a Milà (Llombardia) l'anarquista Amleto Astolfi, també conegut com Amleto Franzini. Gràcies a la influència de Giuseppe Nardi, company de la seva germana Angelica, començà a militar molt jove en els cercles anarcoindividualistes.
El març de 1921 es va veure implicat, amb Latini Diavolindo, en un atac realitzat al parc Scipione, a prop de la Central Elèctrica de Via Gadio, i a la bomba al teatre Diana de Milà i va ser condemnat per «homicidi polític» a 15 anys de presó.
El febrer de 1931 va ser alliberat de la presó d'Alessandria (Alessandria, Piemont).
Com que no trobà feina del seu ofici de mecànic, emigrà clandestinament a l'Illa de França, gràcies a la xarxa d'evasió d'Alfredo Brocheri, i d'antuvi s'instal·là a Drancy (Seine-Saint-Denis, Illa de França), a casa de la seva germana, i més tard a Fontenay-Trésigny (Seine-et-Marne, Illa de França), al domicili del company Angelo Damonti.
Treballà com a obrer envernissador i participà activament en les activitats de l'anarquista Comitato Pro Vittime Politiche (CPVP, Comitè Pro Víctimes Polítiques), amb Angelo Damonti, Fioravante Meniconi, Mario Mantovani, Camillo Berneri i Umberto Tommasini, entre d'altres.
El novembre de 1933 fou un dels fundadors a Puteaux (Hauts-de-Seine, Illa de França) de la Federazione Anarchica dei Profughi Italiani (FAPI, Federació Anarquista dels Refugiats Italians) i formà part de la redacció del seu òrgan d'expressió, Lotte Sociali, que publicà a París (Illa de França) vuit números entre el 15 de desembre de 1933 i el febrer de 1935 i el gerent del qual fou Jean Girardin.
Fou el responsable, amb Arturo Pirola i Bauer, del periòdic bilingüe Nella Mischia / Dans la Mêlée, que publicà a París dos números entre novembre i desembre de 1934.
El 26 de desembre de 1934 se li va decretar l'expulsió de la República Francesa, juntament amb Angelo Damonti i Pietro Sini, i marxà cap a Brest (Penn-ar-Bed, Bretanya) sota el nom fals d'Amleto Franzini, instal·lant-se a casa del company Ulisse Merli (Carlo Franzini).
La policia el va inscriure en la llista dels «subversius terroristes».
Quan l'aixecament militar feixista de juliol de 1936 a la República Espanyola, marxà amb altres companys, travessant la frontera del Pirineu Oriental, a Barcelona per a ajudar la revolució col·lectivista autogestionària.
De bell nou a Bretanya, el juny de 1939 va ser detingut, jutjat i condemnat a sis mesos de presó a Rennes (Ill-ha-Gwilen, Bretanya), però quan la seva veritable identitat va se descoberta, fou internat, juntament amb 379 refugiats italians, al camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània).
El novembre de 1941 va ser traslladat a Menton (Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània) i el desembre d'aquell any va ser extradit la Itàlia feixista, condemnat a cinc anys de confinament i enviat el febrer de 1942 a Ventotene (Latina, Lazio).
El maig de 1942 va ver traslladat a la colònia agrícola de l'illa Gorgona (Mar Tirreno, Liorna, Toscana).
Més tard lluità contra el nazifeixisme com a partisà llibertari dels «Patrioti Brigata Malatesta» a la zona del Pavese llombard.
Després de l'Alliberament col·labora en el periòdic Il Comunista Libertario, que publicà a Milà 16 números entre desembre de 1944 i octubre de 1945 i que va ser dirigit per Mario Mantovani. Posteriorment cessà la seva militància anarquista activa.
Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada