Nord-est Llibertari: SOS Costa Brava ja és formalment una federació d'associacions en defensa del territori litoral

dilluns, 11 de gener del 2021

SOS Costa Brava ja és formalment una federació d'associacions en defensa del territori litoral

SOS Costa Brava de plataforma a federació d'entitats

SCB és formalment ja una federació d'associacions, de què les altres entitats són, precisament, socis

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Cadaqués (Serra de Rodes/Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada) 11/01/2021.- Llegim al diari El Punt Avui que SOS Costa Brava (SCB) és formalment ja una federació d'associacions, de què les altres entitats són, precisament, socis. De tota manera, i per mantenir intacte l'esperit de la fins ara plataforma, l'entitat federal SOS Costa Brava mantindrà amb veu i vot col·lectius que no s'han arribat a constituir en associació, però que tenen una identitat i una activitat local clarament definides, com és el cas de SOS Aiguafreda-Salvem la Costa de Begur i Alerta Sant Feliu.

Les 23 entitats conformaran el Consell federal, l'òrgan de direcció i presa de decisions que guiarà l'activitat de SCB en endavant. El Consell es reunirà mensualment i constarà formalment d'un representant delegat per entitat amb veu i vot, però hi podran participar, amb veu i sense vot, totes les persones i col·lectius simpatitzants de SCB.

En una decisió unànime, l'assemblea de la nova federació va elegir la junta executiva formada per Sergi Nuss en la presidència, Irene Gisbert en la vicepresidència, Marta Ollich en la tresoreria i Marc Blasco en la secretaria.

Pel que fa a pressupost, la federació contempla unes despeses mínimes de 19.000 euros en costos d'estructura, gestió, comunicació. En paral·lel, SCB engegarà un pla de finançament que, entre altres activitats, inclou la posada en marxa d'una botiga en línia.

Les entitats membres de la nova federació són 23: ADAC; Amics de la Natura de Cadaqués; Amics de les Illes Formigues; Amics de Tossa; Alerta Sant Feliu; Aturem C-32; Centre per a la Sostenibilitat Territorial; DEPANA; Ecologistes en Acció; Fòrum l'Escala Empúries; Grup de Natura Sterna; IAEDEN-Salvem Empordà3; L'Escala Cívica; Naturalistes de Girona; Preservem el Maresme; Salvem el Golfet; Salvem la Pineda d'en Gori; Salvem la Platja de Pals; Salvem Solius; SOS Aiguafreda - Salvem la Costa de Begur; SOS Empordanet; SOS Lloret; SOS Palafrugell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...