Nord-est Llibertari: El partit unionista Ciutadans demana a la Junta Electoral la retirada de pancartes a cinc consistoris de les comarques gironines

dilluns, 11 de gener del 2021

El partit unionista Ciutadans demana a la Junta Electoral la retirada de pancartes a cinc consistoris de les comarques gironines

El partit unionista Ciutadans demana a la Junta Electoral la retirada de pancartes a cinc consistoris de les comarques gironines

Reclamen "neutralitat" de cara a les eleccions del 14-F

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Castelló d'Empúries (Alt Empordà, comtat de Peralada) 11/01/2021.- Sense saber si es celebraran o s'ajornaran a causa de la pandèmia de covid-19 les eleccions autonòmiques el 14 de febrer, segons llegim al portal Gerió Digital el partit ultraespanyolista Ciutadans (Cs) ha demanat a les Juntes Electorals de Zona la retirada de les pancartes en favor de la llibertat dels presos polítics catalans penjades en les façanes de cinc ajuntaments de les comarques gironines.

Els consistoris assenyalats per part Ciutadans són els de Sarrià de Ter (Gironès, comtat de Girona), Palamós (Gavarres mar, Baix Empordà, comtat de Girona), Blanes (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona), Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) i Castelló d'Empúries (Alt Empordà, comtat de Peralada), dels quals la formació unionista creu que "incompleixen la resolució que obliga el Govern i els Ajuntaments a garantir la neutralitat de tots els espais públics, especialment en període electoral", encara que aquest període no ha començat.

Per això, es demana a les Juntes Electorals de Zona que "obligui els Ajuntaments a retirar la pancarta i qualsevol altre símbol partidista de les façanes d'edificis municipals" i que "tant els consistoris com la resta d'administracions garanteixin el compliment del principi de neutralitat". Des de Ciutadans es reclamen "unes eleccions del 14-F lliures i uns edificis públics que representin a tots els catalans, no només a una part".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...