Salvador Fernández Canto
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 10 de gener de 1925 neix a Híjar (Bajo Martín) l'anarquista i anarcosindicalista Salvador Fernández Canto
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental amb la seva família. Va ser internat en un refugi d'Aiffres (Deux-Sèvres)
Salvador Fernández Canto: El 10 de gener de 1925 neix a Híjar (Bajo Martín, Terol, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Salvador Fernández Canto. Era fill de l'anarcosindicalista i cooperativista Salvador Fernández Sampedro i va néixer a Híjar quan el seus pares s'hi trobaven circumstancialment.
Encara no tenia un any quan la seva família s'establí a Badalona (Barcelonès Nord). Fins als 12 anys anà a l'escola i després a l'acadèmia alhora que ajudava el seu pare en l'administració sindical i cooperativista.
En aquesta època el seu pare el va dissuadir d'allistar-se en l'Exèrcit.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental amb la seva família. Va ser internat en un refugi d'Aiffres (Deux-Sèvres, Poitou-Charentes).
Posteriorment, amb tota la seva família, s'establí a Souppes-sur-Loing (Seine-et-Marne, Illa de França), on amb el seu pare treballà en una fàbrica de sucre.
Durant l'Ocupació alemanya tota la seva família va ser enviada a un camp de concentració. En 1943 va ser reclòs al camp de concentració de Montendre (Charanta Maritima, Poitou-Charentes, Nova Aquitània) i aquest mateix any s'afilià a la clandestina Confederació Nacional del Treball (CNT), fent en diverses ocasions d'enllaç amb la CNT de Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània).
Posteriorment va ser requerit pels alemanys per a treballar al camp d'aviació de Roéyan (Charanta Maritima, Poitou-Charentes, Nova Aquitània) per a tapar els clots causats pels bombardeigs aliats.
Més endavant visqué a Montluçon (Alèir, Alvèrnia, Occitània).
Durant els combats per l'Alliberament, participà com a guaita de la Resistència en les voladures de les vies fèrries.
Entre octubre de 1945 i maig de 1946 participà en els treballs de reconstrucció de la ciutat de Roéyan.
Després ocupà de la ruptura cenetista de 1945, ferotgement oposat al Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior (col·laboradora amb el Govern de la República Espanyola en l'Exili), nombrosos càrrecs orgànics: membre dels comitès de la CNT-AIT en l'Exili, de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i de la Federació de Joventuts Llibertàries (FIJL); secretari de les Joventuts Llibertàries de Montendre (Charanta Maritima, Poitou-Charentes, Nova Aquitània); organitzador en 1946 de les Joventuts Llibertàries a Montluçon; secretari en 1948 de la VI Regional Juvenil; secretari de la CNT-AIT en l'Exili de Montluçon; secretari del grup «Cultura y Acción» (amb Juan i Félix Álvarez Ferreras), membre a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i alguna altra responsabilitat militant.
Fou assidu de plenàries, plens de nuclis confederals, plens nacionals de regionals i congressos i altres.
Entre 1950 i 1951 i entre 1962 i 1963, fou secretari de la cenetista Regional III (Massís Septentrional, Occitània).
El 10 de febrer de 1962 assistí a Tolosa de Llenguadoc a la Plenària del Secretariat Intercontinental de la CNT-AIT en l'Exili (SI) i el 15 de desembre de 1963, com a secretari del Massís Septentrional, a la Plenària del SI.
Des de començament dels anys vuitanta fou secretari del Sindicat d'Oficis Varis la Regional Exterior de la CNT-AIT de Montluçon, càrrec que encara mantenia en 2002.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada