Marcelino Boticario, a l'esquerra, amb Marcel·lí Massana (Tolosa, setembre de 1949)
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 10 de gener de 1921 neix a Errenteria (Donostialdea) el militant anarquista i resistent antifranquista Marcelino Boticario Sierra
Ferit durant la Guerra Civil, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental
Milità en la FIJL, la FAI, la CNT i la Lliga de Mutilats i Invàlids de la Guerra d'Espanya a França
En 1963, quan era secretari de coordinació del Secretariat Intercontinental de la CNT-AIT en l'Exili i arran de l'assassinat dels companys Delgado i Granado pel franquisme, li fou assignada residència pel Govern francès
Marcelino Boticario Sierra: El 10 de gener de 1921 neix a Errenteria (Donostialdea, Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria) el militant anarquista i resistent antifranquista Marcelino Boticario Sierra --alguns fons citen erròniament Serra, conegut com Boti. El seu pare es deia Dionisio Boticario Bañu, fuster, i la seva mare, Justina Sierra Díaz.
Ferit durant la Guerra Civil, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. En acabar la Segona Guerra Mundial interimperialista fou delegat per la Lliga de Mutilats per reconstruir aquesta organització a la Península i hi va entrar en 1947, on feu contacte amb diversos membres d'aquesta lliga (Josep Ribas, Casimiro Rojo, Claudio Pueyo).
El juliol de 1947 representà les Joventuts Llibertàries en l'Exili en el Ple clandestí celebrat a Madrid (Madrid, Castella la Nova).
Aquest mateix any fou delegat en el Congrés del Moviment Llibertari Espanyol-Confederació Nacional del Treball (MLE-CNT) celebrat a Tolosa de Lleguadoc (Alta Garona, Occitània) per la Federació Local de Montalban (Tarn e Garona, Occitània) i en 1948 participà en el Comitè de les Joventuts Llibertàries (FIJL).
A finals de 1960 fou nomenat secretari general de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries en l'Exili (FIJL) --Buil, Melich, Sos i Ángel Fernández en van ser membres del comitè--.
En 1961 assistí al Congrés d'Unificació de la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT) a Lemòtges (Lemosin, Nauta Vinhana, Nova Aquitània, Occitània) i l'any següent en el Ple fou nomenat secretari de coordinació del Secretariat Intercontinental de la CNT-AIT en l'Exili (SI CNT-AIT).
El març de 1962 va assistir a la primera reunió de Defensa Interior (DI) com a secretari de relacions de l'FIJL i fou considerat després com a un dels màxims representants d'aquest organisme secret de lluita antifranquista llibertària amb el nom de CIL (Consell Ibèric d'Alliberament).
També aquest any va fer mítings a Grenoble (Isera, Ròse-Aups, Arpitània).
En 1963, quan era secretari de coordinació del Secretariat Intercontinental de la CNT-AIT en l'Exili i arran de l'assassinat dels companys Delgado i Granado pel règim franquista, li fou assignada residència pel Govern francès i l'estiu d'aquell any va ser expulsat de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) amb José Borrás Cascarosa i Roque Santamaría Cortiguera.
Entre 1963 i 1964 formà part de la comissió esclaridora de les activitats del Consell General del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) en representació de Brussel·les (Bèlgica).
Durant molts anys fou un dels responsables del periòdic Ruta.
En 1965 fou delegat per Tolosa de Llenguadoc al Congrés Intercontinental de la CNT-AIT en l'Exili celebrat a Montpelher (Erau, Occitània) i després formarà part de del grup editor de Frente Libertario.
En 1970 va participar en la Comissió Pro Presos de l'FIJL a Tolosa de Llenguadoc.
Després de l'última ruptura de la CNT-AIT en l'Exili formà part dels Grups de Presència Confederal i Llibertària des de la seva constitució.
En 1979 fou membre del Comitè Nacional de la Lliga de Mutilats i Invàlids de la Guerra d'Espanya a França. En 1986 encara seguia en aquesta lliga amb el càrrec de secretari de relacions. La seva companya fou María Luisa Mondragón.
Marcelino Boticario Sierra va morir el 20 de setembre de 2007 al seu domicili de Tolosa de Llenguadoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada