Roc Pelejà Rubinat

Roc Pelejà Rubinat

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 20 de gener de 1920 neix a Capçanes (Priorat) l'anarquista i anarcosindicalista Roc Pelejà Rubinat 

Militant de les Joventuts Llibertàries i de la CNT-AIT i lluitant fins el final de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, en el seu cas els camps de Vernet d'Arièja i de Setfonts. Per sortir-ne s'integrà en la 27 Companyia de Treballadores Estrangers per treballar a les fortificacions de la «Línia Maginot» a la zona de Sarreguemines (Mosel·la). El 20 de juny de 1940 va caure presoner dels alemanys a Vendeuvre-sur-Barse (Aube) i va ser internat en diversos stalags. El 23 de març de 1941 va ser deportat al camp nazi de Mauthausen, on arribà el 3 d'abril d'aquell any, i va ser integrat al kommando de la pedrera Wienergraben del camp fins que el 5 de maig de 1945 va ser alliberat per soldats nord-americans 

En 1981 es va instal·lar a Morellàs i les Illes (Baix Vallespir).  

Roc Pelejà Rubinat: El 20 de gener de 1920 neix a Capçanes (Priorat) l'anarcosindicalista Roc Pelejà Rubinat, citat erròniament de diverses maneres (Roque Peleja, Roque Pelleja, Robinat i alguna altra manera). El seu pare es deia Roc Pelejà i Carme Rubinat. Quan era molt jove s'afilià a les Joventuts Llibertàries de Falset (Priorat).  

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, s'ocupà fins a finals de 1936 de l'administració de la col·lectivitat pagesa local i després s'enrolà en la «Columna Durruti», i posteriorment en la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, on va romandre lluitant fins el final de la campanya de Catalunya. 

El 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, en el seu cas els camps de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània) i de Setfonts (Tarn e Garona, Occitània).  

Quan esclatà la Segona Guerra Mundial interimperialista per sortir dels camps de concentració s'integrà en la 27 Companyia de Treballadores Estrangers (CTE) per treballar a les fortificacions de la «Línia Maginot» a la zona de Sarreguemines (Mosel·la, Lorena, Gran Est).  

El 20 de juny de 1940 va caure presoner dels alemanys a Vendeuvre-sur-Barse (Aube, Xampanya-Ardenes) i va ser internat en diversos stalags. El 23 de març de 1941 va ser deportat, sota la matrícula 4.253, al camp de concentració de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria), on arribà el 3 d'abril d'aquell any, i va ser integrat al kommando de la pedrera Wienergraben del camp nazi.  

El 5 de maig de 1945 va ser alliberat per soldats nord-americans i repatriat a París (Illa de França).  

Després, s'instal·là a Liyon (Liyonés, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània), on milità en la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT). Després, Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la CNT-AIT. 

Durant els anys seixanta del segle XX va ser secretari regional de la CNT-AIT en l'Exili i secretari de la Zona VII de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP), organització de la quan també va ser tresorer.  

En aquests anys col·laborà en el periòdic confederal Espoir i en Hispania, òrgan de la FEDIP. En diferent ocasions fou membre de la delegació de la FEDIP que participava tots els junys en la Jornada Departamental de la Resistència celebrada a Liyon. En el VII Congrés de la FEDIP, celebrat entre el 22 i el 24 de maig de 1981, va ser nomenat secretari general, en substitució de Josep Ester Borràs que acabava de morir.  

En 1981 es va instal·lar a Morellàs i les Illes (Baix Vallespir, Vallespir).  

En una excursió a Baix Penedès amb la seva companya Pepita Pous, amb qui tenia un fill (Bernard Pelejà Pous), Roc Pelejà Rubinat va morir ofegat el 21 de setembre de 1982 a la platja de Segur de Calafell (Baix Penedès) i va ser inhumat sis dies després a Morellàs i les Illes.