Foto policíaca de Manuel Ramos Rueda (Barcelona, 28 de juny 1945)
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 20 de gener de 1916 neix a Santa Lucía de Gordón (La Pola de Gordón, Montaña Central de León) l'anarquista i resistent antifranquista, i després guerriller del PCE, Manuel Ramos Rueda
Militant de la FIJL, la FAI i la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental
Manuel Ramos Rueda: El 20 de gener de 1916 neix a Santa Lucía de Gordón (La Pola de Gordón, Montaña Central, León) l'anarquista i resistent antifranquista, i després guerriller del Partit Comunista d'Espanya (PCE), Manuel Ramos Rueda, conegut sota diversos pseudònims (Pelotas, Coyote, Patatas, Carreño, El Asturiano, El Ramos i algun altre). Fill d'una família nombrosa jornalera, el seu pare es deia Gabriel Ramos Álvarez i la seva mare, Cecilia Rueda Peñin.
Treballà de miner a la conca de Sabero-Cistierna i milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Cistierna (Ribesla, León) i en les Joventuts Llibertàries d'Olleros de Sabero (Sabero, Valdesabero, León).
La revetlla del diumenge de Rams de 1934 a Cistierna es va veure obligat per salvar la vida matar a tres trets en una discussió violenta un veí de Fuentes (León), conegut com El Chulo (Morito o El Moreno, segons les fonts), i fugí cap a Madrid (Madrid, Castella la Nova).
A Madrid treballà com a serraller a diversos tallers i el 9 de febrer de 1935 va ser detingut a Madrid i empresonat. Aconseguí fugir de la presó de Riaño (Valdeburón, León) i a finals de 1936, procedent d'Olleros de Sabero, s'enrolà a la caserna de la localitat de Cármenes (Los Argüellos, León) en el grup de les Joventuts Llibertàries, per acabar al front com a tinent de la III Companyia del Batalló Confederal 206 de l'Exèrcit del Nord.
Formà part del grup «Los Hermanos» (Felipe García Valladares, Calixto López Abad i Jesus Monge González), de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), el qual demanà l'ingrés en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) el maig de 1937.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.
Participà en la Resistència durant l'Ocupació alemanya enquadrat en formacions guerrilleres del PCE i de la Unió Nacional Espanyola a la zona de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).
Durant un temps s'integrà en el grup guerriller comandat per Baldomero Fernández Ladreda (Ferla), que actuava a Santander i Galícia.
A finals de 1944, en missió orgànica del PCE, retornà amb un grup de companys (Eugenio Sierra, Andrés Lanuza i Benjamín de las Rosas Orgalla) a Astúries i després a Lleó.
A la muntanya lleonesa de la zona de Boñar (Valle de Boñar, León) organitzà amb els citats el «Grup Especial Volant», que tenia com a missió reagrupar les guerrilles del Nord-oest i de Lleó sota el control del PCE.
A començaments de 1945 organitzà una reunió amb els responsables de les guerrilles antifeixistes més importants de la zona de Boñar, però com la majoria dels grups de maquis de la zona eren llibertaris o del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) --grups de Calixto López Abad (Zara), de Casimiro Fernández Arias (El Mellao), de Matallana, d'Orzonaga i altres-- no acceptaren les intromissions del PCE i el deixaren tot sol.
A partir de 1945, amb el seu petit grup, portà a terme nombroses accions a Lleó i en algunes poblacions veïnes, fets que portaren a la detenció de nombrosos agents d'enllaç de la guerrilla.
El 16 d'octubre de 1945 executà a la ciutat de León (Tierra de León, León, León) Ángel García Álvarez.
Després d'haver comprat una impremta a la Casa Valderas de León, aquest mateix any edità tres números del periòdic Lucha. Portavoz de la resistencia leonesa, del qual es tiraren entre 3.000 i 4.000 exemplars per número.
En 1946 rebé el reforç de quatre guerrillers, però un d'ells va ser abatut el 28 de juliol a San Pedro de Bercianos (Páramo Leonés, León).
En 1947 dos dels seus guerrillers, Higinio i Manzaneda, van ser capturats i penjats a la presó de León i a partir d'aquest moment la seva activitat minvà.
El setembre de 1947 passà la frontera del Pirineu, però retornà a començaments de 1948 a terres de Lleó i reprengué forces.
El 12 de gener de 1948 realitzà un atac a la Guàrdia Civil a la ciutat de León i el 17 de maig altre a Velilla de la Reina (Cimanes del Tejar, Ribera del Órbigo, León), durant el qual una jove, Consuelo Fernández Fuertes, va ser greument ferida durant un intercanvi de trets amb la Guàrdia Civil.
El 6 d'agost de 1948 atacà la Guàrdia Civil d'Azadinos (Tierra de León, León), i el 23 fou acusat d'abatre d'un tret en una expropiació econòmica Emilio Prieto Malagón, propietari de la sabateria «La Revoltosa», situada al carrer de la Rúa de León. Aquella mateixa nit, als afores de la ciutat, ferí el caporal de la Policia Municipal José Gallego Bueno.
El 4 d'octubre de 1948 tornà a travessar el Pirineu per Urepele (Nafarroa Beherea, Euskal Herria, Nova Aquitània). Elaborà un informe intern per al PCE sobre les seves activitats des de la seva entrada a la Península l'estiu de 1945 fins a la seva fugida l'octubre de 1948 i a partir d'aquesta data es va perdre el seu rastre, fet que engrandí la seva llegenda.
Hi ha autors que asseguren que va ser destinat pel PCE a grups guerrillers que operaven a Albània quan els intents d'infiltració de Grècia.
Estava casat amb Lucía Ramos Gabarros i tenia dos infants, Gabriel i Roberto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada