Ramon Bori Corominas

Notícia de la detenció de Ramon Bori Corominas apareguda en el diari parisenc Excelsior del 31 de desembre de 1932

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 30 de gener de 1908 neix a Manlleu (Plana de Vic) l'anarquista i anarcosindicalista Ramon Bori Corominas 

Membre dels grups d'acció confederals, actuà sobretot en el sector de la construcció i durant els anys republicans passà més temps pres que lliure 

Ramon Bori Corominas: El 30 de gener de 1908 neix a Manlleu (Plana de Vic, Osona) l'anarquista i anarcosindicalista Ramon Bori Corominas, conegut com El Ros. El seu pare es deia Josep Bori i la seva mare, Mercè Corominas.  

Orfe de mare, amb 16 anys abandonà la llar.  

En 1924, fugint del servei militar obligatori, passà la frontera francesa i a París (Illa de França) entrà a formar part de les colònies llibertàries exiliades espanyola i russa.  

Fou assidu del «Foyer Végétalien» (Llar Vegana) del XIII Districte de París.  

Després de la caiguda de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera retornà a Catalunya i a Barcelona s'afilià al Sindicat del Ram de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Membre dels grups d'acció confederals, actuà sobretot en el sector de la construcció i durant els anys republicans passà més temps pres que lliure.  

Amb José Matuser, donà mort un botxí a Barcelona, fet pel qual es va veure obligat a viure amagat a Terrassa (Vallès Occidental).  

Va ser empresonat fins el juliol de 1932 pels fets esdevinguts al Sindicat de la Construcció de Barcelona de setembre de 1931 i a la garjola signà el manifest contra Ángel Pestaña Núñez i la seva estratègia trentista.  

A finals de desembre de 1932 va ser detingut a Barcelona acusat de formar part d'un grup que tenia cura d'un dipòsit d'explosius en un habitatge del carrer de Mallorca. En aquesta època tenia per companya l'anarquista Francisca Rodríguez Martínez.  

L'octubre de 1933 parlà en un míting a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i el novembre d'aquell any va ser empresonat per la «Vaga de les Arenes» --vaga dels obrers contra la «Companyia Colindres» d'extraccions d'arenes del riu Llobregat.  

El juny de 1934 va ser detingut quan repartia fulls clandestins i restà durant la segona meitat d'aquest anys pres governatiu a la Presó Model de Barcelona.  

El 30 de juliol de 1934 signà des de la presó, amb molts altres presos governatius, un document dirigit al president del Tribunal de Garanties Constitucionals on es denunciava la seva situació irregular.  

Segons alguns, va ser guardaespatlles de Buenaventura Durruti Domínguez i de Frederica Montseny Mañé.  

Va fer tota la guerra com a comissari del Batalló en el Comandament de Transports del XVI Cos de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

En 1939, amb el triomf militar franquista, va ser apressat a la Zona Centre de la Península i reclòs a Alacant (Alacantí, País Valencià).  

Sembla que en una fuga del penal deixà la seva plaça al seu futur cunyat Manuel Macipe.  

En 1945 va ser posat en llibertat --segons alguns, es va evadir de la fortalesa de Santa Bàrbara d'Alacant--.  

S'integrà en la lluita clandestina i patí una nova detenció.  

En 1947 fugí cap a Occitània i a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) treballà de paleta i entrà a formar part del de l'organització del Subcomitè Nacional de la CNT en el Exterior.  

A l'exili fou membre de l'Spanish Refugee Aid (SRA, Ajuda al Refugiat Espanyol), fundada en 1953 per Nancy MacDonald a Nova York (Nova York, EUA). La seva companya fou Mauricia Macipe.  

Ramon Bori Corominas va morir el 4 de maig de 1993 a la Policlínica de La Gardèla de Lesa (Alta Garona, Occitània) --algunes fonts citen erròniament Tolosa de Llenguadoc).