Necrològica de Pablo Barba Lozano apareguda en el periòdic parisenc Cenit del 12 de desembre de 1989
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 15 de gener de 1909 neix a Villaviciosa de Córdoba (Valle del Guadiato) l'anarcosindicalista Pablo Barba Lozano
Militant de la CNT-AIT, després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, en el seu cas els camps de Vernet d'Arièja i de Setfonts. El desembre de 1939 passà, enquadrat en una Companyia de Treballadors Estrangers, a treballar a les mines occitanes de carbó de La Grand Comba (Gard)
Pablo Barba Lozano: El 15 de gener de 1909 neix a Villaviciosa de Córdoba (Valle del Guadiato, Còrdova, Andalusia) l'anarcosindicalista Pablo Barba Lozano. El seu pare es deien Frutos Barba i la seva mare, Manuela Lozano.
Pagès, des de molt jove milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT).
El 19 de juliol de 1936 col·laborà en la proclamació del comunisme llibertari a la seva població natal.
Després passà a Catalunya i va fer la guerra com a voluntari en la «Columna Durruti» i en la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola arran de la militarització, participant en els combats dels fronts d'Aragó i de Catalunya.
Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, en el seu cas els camps de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània) i de Setfonts (Tarn e Garona, Occitània). El desembre de 1939 passà, enquadrat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), a treballar a les mines occitanes de carbó de La Grand Comba (Gard, Occitània), on va fer feina, com a miner a Le Pontil (Gard, Occitània), fins a la seva jubilació amb 55 anys.
Instal·lat a Le Pradel (Le Val, Var, Occitània) amb la seva companya Adela Peregrina, milità en la Federació Local de la CNT-AITen l'Exili de La Grand Comba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada