Marie Costa, batllesa de Banys d'Arles i Palaldà, respon a l'assetjament d'un grup feixista espanyol

Marie Costa, batllesa de Banys d'Arles i Palaldà, respon a l'assetjament d'un grup feixista espanyol 

Ha fet públic un escrit en resposta a un grup espanyolista que es dedica a una campanya de desinformació i de calúmnies de cara als elegits nord-catalans i particularment, els que han pres públicament posició en defensa als presos i exiliats polítics catalans, segons recull el blog Catalunya Nord 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Els Banys d'Arles i Palaldà (Vallespir) 12/01/2021.- Llegim a Llibertat.Cat que a finals d'agost, l'alcaldessa de Banys d'Arles i Palaldà (Vallespir), Marie Costa, va protagonitzar un intens discurs en el marc d'un acte institucional, on reclamava la creació d'un Estat Català a Europa i la llibertat dels presos polítics. Ho feia després de signar el Manifest que ja han segellat més d'un centenar de batlles nord-catalans que qüestionen la independència judicial espanyola. Una unió de pobles, d'esforços, que Costa veu fonamental per continuar lluitant pels drets i llibertats del poble català: "Centenars de pobles catalans s'han declarat a favor de la independència: alcaldes, tinents, regidors que representen en poble català... El poble és el primer grau de democràcia, el primer nivell d'expressió col·lectiva. Ja sabem la importància que poden arribar a tenir un balcó privat o una bandera penjada en un jardí…". 

Ara ha fet públic el següent text en resposta a un grup espanyolista que es dedica a una campanya de desinformació i de calúmnies de cara als elegits nord-catalans i particularment, els que han pres públicament posició en defensa als presos i exiliats polítics catalans: 

Algunes necessiten precisions 

La binarietat digital va acabar assolint i formant les ments fins que les va fer inertes. La doble pertinença, el mig just, el matís es divideixen en nom d'una suposada claredat assimiladora que hem mesurat, a la llum de la Història, els lamentables resultats, ara legibles en columnes. Estan substituint un maniqueisme bàsic que aniquila el pensament i dinamitza els ponts de forma sostenible impulsant la radicalització d ' idees i postures. Aquest empobriment dialèctic va néixer els mantres transfronterers de l ' article no signat publicat avui al blog Mediapart. 

Alguns aclariments, per tant: 

SÍ, la meva màscara anti-covid porta l'estelada, símbol del Sud del desig d'autodeterminació dels catalans, aquesta que va defensar el general De Gaulle en el seu discurs de Phnom Penh. Ningú, en democràcia, ha de permetre o prohibir el signe d 'arbre ja que no cau en incitació a la violència racial o l'odi. 

SÍ, recolzo aquesta lluita a través dels meus escrits, per exemple signant el manifest de suport als presos polítics, o participant en programes de televisió o ràdio. Així mateix, dono suport a l ' existència imprescindible d'Israel contra vents i marees, alhora que demano la creació d'un estat palestí. Considero que el secularisme no és l'eradicació de les creences, sinó el respecte de totes les creences o no creences. D'aquesta manera exerceixo el meu dret d' expressió com qualsevol altre ciutadà, sobre aquest tema i sobre altres. 

NO l'Espanya d' avui no és la ′′democràcia consolidada′′ que diu ser. La simple incorporació inusual de l'adjectiu ho destaca, rapers, eurodiputats, polítiques que no han comès cap delicte més que l'organització d'una enquesta i els ciutadans de Madrid que van recolzar la causa catalana per la manifestació. Es nega el resultat de les eleccions oficials. No hi ha separació de poders. L'ombra del franquisme no visible flota a la península. La prova? Els successius camuflatges inflingits a Espanya per la justícia belga, la justícia britànica, la justícia alemanya i, per descomptat, l 'adhesió d'eurodiputats a l 'exili al Parlament Europeu amb la immunitat que s'ajusta a la seva funció 

SÍ, Europa s'ha convertit en un club d' estats tancats i preocupats per la seva única supervivència. Enlloc de fer els seus punts conjunts (el món celta, el món flamenc, Catalunya, Escòcia, el món magyar i tants altres) una potent palanca d'identitat col·lectiva capaç de parir a ciutadans, socials i fraternals, que retiren a annutant frigant nacionalisme. No era aquesta Europa que volia i m'agradava. 

SÍ, crec que en un context així, Catalunya, igual que Escòcia forçada per un Brexit que no va escollir, té dret a escollir o no a escollir si esdevenir un estat independent, sigui o no, per Europa ara devorat. 

NO donar suport a la Catalunya Sud no implica una secessió de la Catalunya Nord de l'Estat francès. Aquesta amalgama de marca llarga és una estupidesa insondable. Sóc un funcionari elegit de la República Francesa que les lleis i principis m'apliquen amb tota la lleialtat que assumeix el meu càrrec. Jo també sóc un producte pur del que va ser l'escola pública francesa. Així, la llengua francesa, per ser segona de la meva vida, no obstant això, el meu amor més gran, ja que és la meva llengua d'escriptura i traducció. 

SÍ, crec que la representació territorial que coneixem, acuradament escollida per remoure qualsevol referència a la història, escapa de la identitat del nostre territori que ja no es nomena. 

Sí, crec que cal pensar en un estatus diferent com una micro-regió, fins i tot a Occitanie, recolzada per convencions especials amb Catalunya Sud. Aquesta deu ser la gran construcció de càrrecs electes als Pirineus Orientals, tots junts. 

SÍ, sóc profundament federalista. Crec en la subsidiarietat i la proximitat. Crec que l'excepció ultra centralitzada francesa ha demostrat en gran part els seus límits i mereix ser modificada. 

FINALMENT, SÍ, crec imprescindible defensar la llengua catalana i donar la història d ' aquest país als qui van escollir viure-hi. També és una manera de donar-los les claus per entendre que tots ens sentim plenament com a casa.