Joan Gil Balañà
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 13 de gener de 1914 neix a Barcelona l'anarcosindicalista Joan Gil Balañà
Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de Sètfonts (Tarn e Garona, Occitània), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Després va ser incorporat a la 24 Companyia de Treballadors Estrangers i enviat a les tasques de fortificació de la «Línia Maginot», a la zona de Morhange (Mosela). Quan l'Ocupació alemanya va caure presoner i internat a Colmar (Alt Rin), al Frontstalag 140 de Belfort (Bourgogne-Franche-Comté) i a l'Stalag XI-B de Fallingbostel (Baixa Saxònia). El 27 de gener de 1941 va ser deportat al camp nazi de Mauthausen i fou alliberat el 5 de maig de 1945 d'aquell camp per soldats nord-americans
Fou uns anys president de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics
Joan Gil Balañà: El 13 de gener de 1914 neix a Barcelona l'anarcosindicalista Joan Gil Balañà.
En la seva joventut milità en ateneus llibertaris i en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de Sètfonts (Tarn e Garona, Occitània), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Quan esclatà la Segona Guerra Mundial interimperialista va ser incorporat a la 24 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i enviat a les tasques de fortificació de la «Línia Maginot», a la zona de Morhange (Mosela, Lorena, Gran Est).
Quan l'Ocupació alemanya va caure presoner dels nazis i internat a Colmar (Alt Rin, Alsàcia), al Frontstalag 140 de Belfort (Belfort, Bourgogne-Franche-Comté) i a l'Stalag XI-B de Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya).
El 27 de gener de 1941 va ser deportat pels nazis al camp de concentració de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria), on participà especialment en el kommando encarregat de la construcció de la cambra de gas del camp, i fou alliberat el 5 de maig de 1945 d'aquell camp per soldats nord-americans.
Fou traslladat a París (Illa de França), ciutat on treballà d'obrer impressor. Conegué la seva companya, Claire, amb qui tingué diversos infants.
Fou membre de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP) i a finals dels anys setanta del segle XX en va ser nomenat president. En el VII Congrés de la FEDIP, celebrat entre el 22 i el 24 de maig de 1981, va ser nomenat president del secretariat nacional d'aquesta organització.
El 27 de desembre de 1988, com a president, signà, juntament amb Ramiro Santiesteban Castillo, secretari, i Jorge Semprún Maura, ministre de Cultura del Govern espanyol, l'acte de donació dels arxius de la FEDIP a l'Arxiu Històric Nacional del Regne d'Espanya.
Col·laborà en la revista Hispania, òrgan de la FEDIP, i fou condecorat a l'Estat francès per les seves accions socials.
El 4 de maig de 1990, com a president de la FEDIP, participà a Mauthausen en el 45 aniversari de l'alliberament del camp, moment en el qual no es trobà bé i va ser enviat d'urgències a París. Poc després, el 13 de juliol de 1990, Joan Gil Balañà va morir a París.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada