MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 6 de gener de 1894 neix a Vilaseca de Sant Vicenç de Torrelló (Plana de Vic) l'anarquista i anarcosindicalista Maria Culí i Palou
Participà el 14 de juliol de 1936 en un intent fallit per un grup d'acció anarquista d'executar Franco a Santa Cruz de Tenerife, a fi d'impedir el cop d'Estat a les Illes Canàries el 18 de juliol
Maria Culí i Palou: El 6 de gener de 1894 neix a Vilaseca de Sant Vicenç de Torrelló (Plana de Vic, Osona) l'anarquista i anarcosindicalista Maria Culí i Palou. Segons el sumaríssim militat de 1936 nasqué en una família catòlica conservadora.
Costurera de professió s'afilià a la CNT de Vic (Plana de Vic, Osona). Aquells temps repartia propaganda anarcosindicalista i llibertària a la plana de Vic.
Companya del destacat militant Martí Serarols i Treserra (Barcelona, 1900 ), dit El Catalán a Tenerife, es traslladà Santa Cruz de Tenerife (Illes Canàries) amb ell arran de la repressió a Catalunya posterior al Sis d'Octubre de 1934. En 1935, la parella organitzà un grup de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
Francisco Franco arribà a Santa Cruz de Tenerife el 13 de març de 1936 com a comandant general de les Illes Canàries designat pel govern del Front Popular com a militar lleial a la República Espanyola.
El juliol d'aquell any l'anarquista Antoni Vidal i Arabí (Barcelona, 1898) ideà un pla per executar Franco, una vegada arribà al Comitè Confederal de Canàries de la CNT-AIT i al grup de la FAI prou informació que el general s'havia compromès en el cop d'Estat contra el Govern de la República Espanyola en preparació. Vidal s'havia establert a l'illa durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera i era un destacat militant de la CNT-AIT. Aquest militant junt amb Serarols, amb experiència de sindicalista d'acció a Barcelona, i Antonio Tejera Alfonso, dit Antoñe (Santa Cruz de Tenerife, 1907), que des de 1926 militava en la CNT-AIT i havia conegut Durruti, formaren el grup d'acció per executar Franco, la nit del 14 de juliol, just abans de l'aixecament militar del 17 de juliol. Per a l'operació comptaren amb el suport logístic de Maria Culí, que regentava la cantina de la Comandància Militar, des de la qual els tres anarquistes van accedir als habitatges on hi havia l'habitació on dormia Franco, però aquest espantat per la mort el dia abans a Madrid (Madrid, Castella la Nova) de José Calvo Sotelo havia fet augmentar les mesures de seguretat i tenia tancada a clau el dormitori mentre un caporal i quatre soldats feien guàrdia, els quals dispararen contra els anarquistes i el perseguiren uns metres, a trets, pels carrers, però aconseguiren fugir.
El 18 de juliol es formà a Tenerife per part de la FAI i de la CNT-AIT el Comitè de Defensa de Canàries. No fou possible aturar a les Illes el cop militar feixista.
Arran de les detencions, el 21 d'octubre de 1936 Maria Culí va declarar davant el jutge militar i va patir un consell de guerra sumaríssim l'11 de gener de 1937, que la va condemnar a 16 anys de presó. Mentre el 24 de novembre de 1936 van declarar Serarols i Tejera. El seu germà, Miguel Tejera fou condemnat a mort.
Martí Serarols i Treserra fou afusellat el 9 de gener de 1937.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada