Nord-est Llibertari: Joan Dalmau Ferran

dilluns, 11 de gener del 2021

Joan Dalmau Ferran

Certificat de defunció de Josep Dalmau Ferran

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

L'11 de gener de 1907 neix a Puigpelat (Alt Camp) el militant anarcosindicalista Joan Dalmau Ferran

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Acabà enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers per treballar a les fortificacions de la «Línia Maginot», on fou fet presoner pels alemanys i va morir el 28 d'agost de 1941 al camp nazi de Gusen

Joan Dalmau Ferran: L'11 de gener de 1907 neix a Puigpelat (Alt Camp) el militant anarcosindicalista Joan Dalmau Ferran, també conegut com Joan de la Castanyola.

Pagès i paleta mestre de cases, es va afiliar a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).

Quan esclatà la revolució col·lectivista autogestionària va ser membre de la col·lectivitat agrícola cenetista de Puigpelat.

El 25 de maig de 1937 assistí, com a delegat amb credencial, al Ple Regional de Sindicats, Seccions i Col·lectivitats que se celebrà a Barcelona, amb una representació de 80 afiliats.

Amb un altre company, el 8 i 9 de gener de 1938 assistí com a delegat al Ple Regional de la CNT-AIT que es va celebrar a Barcelona.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Acabà enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per treballar a les fortificacions de la «Línia Maginot».

Fet presoner pels alemanys es portat a Alemanya en un camp de tria de presoners Stalag. Com el govern franquista rebutja considerar de nacionalitat espanyola aquests treballadors de l'Exèrcit francès, es qualificat d'apàtrida i traslladat al camp de Mauthausen (Alta Àustria, Áustria), primer de concentració i més endavant d'extermini nazi, on el feia treball d'esclau a les pedreres i obres d'edificació. Després va ser traslladat del camp Gusen (Alta Àustria, Àustria).

Joan Dalmau Ferran va morir el 28 d'agost de 1941 al camp nazi de Gusen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...