Nord-est Llibertari: Infectades 45 persones del geriàtric de Lladó després de rebre la primera dosi contra la covid-19

dissabte, 23 de gener del 2021

Infectades 45 persones del geriàtric de Lladó després de rebre la primera dosi contra la covid-19

Infectades 45 persones del geriàtric de Lladó després de rebre la primera dosi contra la covid-19

També s'ha registrat una mort i cinc persones s'han hagut d'ingressar per complicacions

El brot de covid-19 apareix just quan la vacuna encara no havia tingut temps de ser efectiva

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Lladó (Alt Empordà, comtat de Besalú) 23/01/2021.- Llegim al Diari de Girona que hi ha infectades 45 persones del geriàtric de Lladó (Alt Empordà, comtat de Besalú) després de rebre la primera dosi contra la covid-19. També s'ha registrat una mort i cinc persones s'han hagut d'ingressar per complicacions. El primer cas es va detectar en un treballador el passat 11 de gener en un dels cribratges rutinaris que es fan al centre. De seguida es van activar els protocols necessaris per tal de sectoritzar la residència i es va fer un cribratge massiu que va deixar 21 persones positives entre les usuàries, una xifra que s'ha acabat enfilant als 34 actuals a més dels onze entre les professionals. Els darrers dies també s'ha registrat una mort i cinc persones s'han hagut d'ingressar.

El Departament de Salut explica que la primera dosi de la vacuna permet generar un cert grau d'immunitat que es reforça i arriba al màxim possible amb la segona, que se subministra entre 21 i 42 dies. Com que les persones afectades es troben dins d'aquest termini, Salut farà testos ELISA a tots ells per tal de comprovar quin grau d'immunitat han adquirit, gràcies a la primera punxada. La definitiva està previst que se'ls injecti durant el mes de febrer. També es faran testos PCR a les dues persones usuàries que han donat inicialment negatives i que ja han estat degudament aïllades.

Des del Departament de Salut s'està fent un seguiment del brot de covid-19, conjuntament amb la residència Bona Vista, mentre que els professionals de l'Equip d'Atenció Bàsica de Salut de Vilafant (Alt Empordà, comtat de Besalú) s'ocupa de la situació clínica de les persones que han estat contagiades.

Es dona el cas que el geriàtric no havia registrat casos de coronavirus-19 fins aquest brot.

En declaracions al Diari de Girona, la directora del centre, Carmen Orozco, ha lamentat que aparegués el brot just quan la vacuna encara no havia tingut temps de ser efectiva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...