Nord-est Llibertari: El tercer edifici de la Pineda d’en Gori a Palamós no es podrà edificar després dels recursos posats per Salvem la Pineda

dijous, 28 de gener del 2021

El tercer edifici de la Pineda d’en Gori a Palamós no es podrà edificar després dels recursos posats per Salvem la Pineda

A Palamós hi ha una victòria ecologista contra l'especulació immobiliària a la Costa Brava

El tercer edifici de la Pineda d'en Gori a Palamós no es podrà edificar després dels recursos posats per Salvem la Pineda

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Palamós (Gavarres mar, Baix Empordà, comtat de Girona) 28/01/2021.- Segons informa Ràdio Capital el tercer edifici de la Pineda d'en Gori a Palamós (Gavarres mar, Baix Empordà, comtat de Girona) no es podrà edificar després dels recursos posats per la plataforma Salvem la Pineda.

Al Supermatí d'avui de Ràdio Capital s'ha pogut escoltar la portaveu d'aquesta plataforma, Zeta Figa, que manifesta: "Per nosaltres és un triomf molt gran".

Fa temps que hi ha negociacions difícils entre l'Ajuntament de Palamós i la plataforma que ja havia posat recursos per als dos primers edificis que es van edificar. Pel que fa al tercer, l'Ajuntament acaba de denegar-ne la llicència. Zeta Figa ho considera un gran triomf ja que l'Ajuntament havia decidit tirar endavant el projecte, tot i que, segons Salvem la Pineda, no s'adaptés a la normativa dels sòls no sostenibles de Palamós.

La plataforma va fer mans i mànigues i va posar recursos al tribunal, va enviar una documentació realitzada per tècnics, arquitectes i paisatgistes a Urbanisme de Girona i de Barcelona i el tema va fins i tot arribar al Parlament de Catalunya. Denuncien que a més de no ajustar-se a la nova normativa, hi ha un tema de "intervisibilitat". Aquest edifici es veuria des de tot arreu i esta al costat de l'entorn de protecció de cultura d'interès nacional. Declaren també que l'Ajuntament no va respectar els acords i va donar la llicència dels dos primers edificis durant el confinament per la pandèmia de covid-19.

Es reclama l'aturada de les obres del Camí de Ronda

A més, la plataforma reclama que s'aturin les obres del Camí de Ronda. Estan pendent d'una resposta de l'Ajuntament al respecte i confien que es podrà trobar una solució acceptable per a tots. Denuncien el projecte de posar-hi una zona enjardinada, baranes, passarel·les i formigó. Troben que les despeses de 350.000 euros per kilòmetre són desmesurades i innecessàries.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...