Necrològica d'Eduardo Rubio Martínez apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 16 d'octubre de 1977
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 3 de gener de 1903 neix a Sierro (Valle del Almanzora) l'anarcosindicalista Eduardo Rubio Martínez
Militant de la CNT-AIT, després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, concretament en el seu cas al camp de la platja d'Argelers de la Marenda
Els últims anys de la seva vida els passà a Ribesaltes i va morir el 5 d'agost de 1977 a l'Hospital de Perpinyà
Eduardo Rubio Martínez: El 3 de gener de 1903 neix a Sierro (Valle del Almanzora, Almeria, Andalusia) l'anarcosindicalista Eduardo Rubio Martínez. El seu pare es deia José Rubio i la seva mare, María Martínez.
Quan era un infant emigrà amb la seva família a Catalunya.
De ben jovenet s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Arran del cop militar feixista de juliol de 1936 s'enrolà voluntari en la «Columna Durruti» --amb la militarització 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola--.
Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, en el seu cas el camp de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló).
Després de la Segona Guerra Mundial interiperialista milita en la CNT-AIT en l'Exili.
Els últims anys de la seva vida els passà a Ribesaltes (Vall de l'Aglí, Rosselló). La seva companya fou Josefa Martínez.
Eduardo Rubio Martínez va morir el 5 d'agost de 1977 a l'Hospital de Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló) i va ser enterrat tres dies després a Ribesaltes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada