Francisco Conesa Alcaraz mort al Mas Clarà
Sentit homenatge testimonial avui dilluns al fossar del cementiri vell de Girona pels companys anarquistes Conesa, Ruiz, Miracle i Madrigal
Aquesta vegada a causa de les mesures sanitàries per la pandèmia de covid-19 no s'ha fet una convocatòria i solament una presència testimonial
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès) 04/12/2020.- Segons informa el company Carles avui a causa de les mesures sanitàries per la pandèmia de covid-19 no s'ha fet una convocatòria i solament aquest migdia amb una presència testimonial en forma de sentit homenatge al fossar del cementiri vell de Girona pels companys anarquistes Francisco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal.
Rogelio Madrigal abatut
El militants anarquistes Francisco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal encara es troben en una fossa del cementiri vell de Girona. Es tracta de guerrillers llibertaris del Moviment Unificat de Resistència i Alliberament (MURLE), un òrgan idoni de defensa interior format per grups anarcosindicalistes de combat que estava creant bases logístiques al Principat de Catalunya coordinat amb el Moviment Revolucionari Ibèric (MRI), en gestació aquell moment i vinculat al Partit Sindicalista (PS), i altres col·lectius de combat llibertari,
Antoni Miracle Guitart mort
Francisco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal, que anaven degudament uniformats regularment de maqui, assassinats per la Guàrdia Civil quan es van entregar el matí del 4 de gener de 1960 en el mas Clarà, a la Mota (Palou de Revardit, Pla de l'Estany), mentre hi havia un operatiu general per assassinar el company Francesc Sabaté, que ferit pels drets del capità, aleshores, del cos José Blásquez, dit 'El Gato con Botas', havia aconseguit fugir de l'encerclament muntanya avall. Blásquez va morir de malaltia a Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà) fa uns pocs anys i formava part d'una família amb diversos hotels turístics.
Martín Ruiz Montoya
L'assassinat dels quatre companys del mas Clarà va ser decidit pel govern franquista i dirigit per l'abans esmentat capità, que una vegada jubilat del cos armat residia al carrer Antoni Canals de Roses amb una pensió de classes passives en el grau de tinent coronel. Com també van participat en els assassinats del mas Clarà altres criminals de guerra, segons totes les convencions internacionals, el tinent general Antonio Alcubilla, director general del cos; el general en cap de la Segona Zona, Marceliano Crespo; el cap de la 131 comandància d'aquest cos, Rodrigo Gayet, tinent coronel; el coronel en cap del 31 Terci de la Guàrdia Civil, Federico Palacios; el comandant segon cap Florencio Pérez Pérez; el tinent i cap de la caserna de Banyoles, Lorenzo Gómez. Es va dir que també hi havia en l'encerclament del mas l'antic comissari de policia Eduardo Quintela.
Quico Sabaté
El company Francesc Sabaté va ser assassinat a traïdoria a quarts de vull del matí del 5 de gener de 1960 en un carrer de Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada