Nord-est Llibertari: Augmenten els controls policials de migrants sense papers a les estacions ferroviàries de Figueres, Portbou i Cervera de la Marenda

dimarts, 26 de gener del 2021

Augmenten els controls policials de migrants sense papers a les estacions ferroviàries de Figueres, Portbou i Cervera de la Marenda

Augmenten els controls policials de migrants sense papers a les estacions ferroviàries de Figueres, Portbou i Cervera de la Marenda

Mentre la Gendarmeria i altres cossos policials francesos vigilen els passos de muntanya del Pirineu Oriental

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 26/01/2021.- Informen que aquest dimarts a les onze del matí a l'estació del tren convencional de Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) hi havien controls del Cos Nacional de Policia espanyola, uns controls aleatoris que semblaven més controls contra la immigració clandestina que no pas de la covid-19. Des de sempre aquesta estació ferroviària és un lloc de trobada de jubilats de Figueres que hi passen el temps, però també de rodamóns i passavolants, sobretot africans.

Darrerament hi han més controls del Cos Nacional de Policia espanyola i, a voltes de Mossos d'Esquadra i Policia Local.

La frontera de la Mar d'Amunt

Segons informen des del terreny, a la frontera de l'Albera marítima entre Portbou (Mar d'Amunt, Albera Marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada) i Cervera de la Marenda (Mar d'Amunt, Albera Marítima, Costa Vermella, Rosselló, comtat de Peralada) hi ha un pas important de persones africanes, subsaharians i magrebines que pretenen entrar a l'Estat francès, atès que els petits passos fronterers del Coll de Banyuls, a Pils (Rabós, Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada), el coll de la Manrella (Agullana, massís de les Salines, Alt Empordà, comtat de Besalú) i entre Tapis (Massanet de Cabrenys, massís de les Salines/Alta Garrotxa, Alt Empordà, comtat de Besalú) i Costoja (Alta Garrotxa, Baix Vallespir, comtat de Vallespir) i d'altres resten completament bloquejats per la Gendarmeria i la Police Nationale francesa.

Més controls policials espanyols a l'estació ferroviària de Portbou

A l'estació Internacional de Portbou també hi ha des de fa unes setmanes una forta presència i control policial per part del Cos Nacional de Policia espanyola que controla el pas d'immigrants fracofons africans i darrerament també anglofons del Sudan, Gambia i Sierra Leone, que volen anar a l'Estat francès, Alemanya, Escandinàvia, Bèlgica, Holanda i, molts, al Regne Unit de Gran Bretanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...