Tomàs Buil Rabadán (Helios Buil)

Tomás Buil Rabadán (Helios Buil)

El 22 de juny de 2020 es va publicar que "el 22 de juny de 1975 mor a Marselha l'anarcosindicalista Helios Buil. Havia nascut cap el 1913 a Alfajarín (Comarca Central)". Ara tenim més dades: el 21 de desembre de 1913 va néixer a Alfajarín Tomàs Buil Rabadán (Helios Buil).  

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 21 de desembre de 1912 neix a Alfajarín (Comarca Central) l'anarquista i anarcosindicalista Tomás Buil Rabadán, conegut com Helios Buil 

El 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera del Pirineu Oriental per la Cerdanya amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada) comandada per Ricard Sanz), passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix. Patí el mateix destí que els seus companys de columna, internat a La Tor de Querol i tot seguit al Fort de Montlluís des d'on fou internat als camp de concentració francesos i després va ser enrolat en Companyies de Treballadors Estrangers 

Tomàs Buil Rabadán (Helios Buil): El 21 de desembre de 1912 neix a Alfajarín (Comarca Central, Saragossa, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Tomás Buil Rabadán, conegut com Helios Buil. 

Començà a militar molt jove en el moviment llibertari. 

Cap el 1934, quan feia el servei militar a Tarragona (Tarragonès), va ser detingut i empresonat al calabós després d'haver distribuït pamflets a la caserna. No pogué beneficiar-se de l'amnistia proclamada el febrer de 1936 després de la victòria electoral del Front Popular, però va ser alliberat poc després de la presó militar pels seus companys. 

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, amb altres companys de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i de la Unió General de Treballadors (UGT) d'Alfajarín, pogué passar a zona republicana a través de la serra i vint dies després pogué integrar-se en la «Columna Durruti». 

Després de la militarització de les milícies, entrà a formar part de la 121 Brigada Mixta de la 26 Divisió (ex «Columna Durruti») de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola. 

El 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera del Pirineu Oriental per la Cerdanya amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada) comandada per Ricard Sanz), passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya). Patí el mateix destí que els seus companys de columna, internat a La Tor de Querol (Alta Cerdanya) i tot seguit al Fort de Montlluís (Alt Conflent, Conflent) des d'on fou internat als camp de concentració francesos i després va ser enrolat en Companyies de Treballadors Estrangers (CTE). 

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista fou membre de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili d'Ausat (Arièja, Occitània) i col·laborà en el setmanari CNT i Ruta. 

Posteriorment s'instal·là a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), on continuà militant en la CNT-AIT en l'Exili. 

Després de patir una llarga malaltia, Helios Buil va morir el 22 de juny de 1975 a Marselha i fou inhumat civilment. Deixà companya, Carmen, i fills.