Nord-est Llibertari: Martí Gallart Melian

dimarts, 29 de desembre del 2020

Martí Gallart Melian

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 29 de desembre --algunes fonts citen erròniament el 29 de novembre-- de 1902 neix a Taradell (Plana de Vic) l'anarquista i anarcosindicalista Martí Gallart Melian, que milità a Roda de Ter (Plana de Vic)

Martí Gallart Melian: El 29 de desembre --algunes fonts citen erròniament el 29 de novembre-- de 1902 neix a Taradell (Plana de Vic, Osona) l'anarquista i anarcosindicalista Martí Gallart Melian --algunes fonts citen erròniament el segon llinatge com Malián--. El seu pare es deia Gil Gallart Bosés i la seva mare, Narcisa Melian Badia.

Milità en el moviment llibertari de Roda de Ter (Pla de Vic, Osona) i quan el cop militar feixista de juliol de 1936 fou voluntari a la «Columna Durruti».

Durant la tardor de 1936 fou un dels responsables del grup «Los Guerrilleros de la Noche», especialitzat en accions rere les línies enemigues al front d'Aragó. Fou molt amic de Joan Baptista Albesa Segura.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, creuà la frontera del Pirineu Oriental amb la sevaa companya i el seu fill de 10 anys i mig.

Instal·lat a Avinhon (Vaucluse, Provença, Occitània), fou un dels fundadors de la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT) de la localitat, on milità fins a la seva mort.

Martí Gallart Melian va morir el 19 d'agost --algunes fonts citen erròniament 20 d'agost-- de 1979 a Avinhon i va ser inhumat al cementiri d'aquesta població.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...