Mario Bellini
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 25 de desembre de 1894 neix a Mezzano Inferiore (Mazzani, Parma) l'anarquista i lluitador antifeixista Mario Bellini
Quan s'assabentà del cop militar feixista a la República Espanyola, arribà a Perpinyà amb taxí des de Toló i marxà cap a Barcelona amb tren per l'estació de Portbou. A Barcelona s'uní a la «Columna Durruti» i després es va integrar en la «Columna Ortiz». En les lluites al front d'Aragó, l'octubre de 1936 va ser donat per mort durant les batalles saragossanes de Farlete i de Perdiguera
Destinat al Principat de Catalunya, el 22 de desembre de 1938 retornà a territori francès per Cervera. Després de buscar feina sense èxit a diverses localitats (Perpinyà, Carcassona, Narbona, Besièrs i Tolosa de Llenguadoc), el 8 de febrer de 1939 tornà a Toló, on s'allotjà a casa d'un amic i rebé el suport del Comitè Francoespanyol.
Mario Bellini: El 25 de desembre de 1894 neix a Mezzano Inferiore (Mazzani, Parma, Emília-Romanya) l'anarquista i lluitador antifeixista Mario Bellini, que va fer servir el pseudònim de Mario Belloni. El seu pare es deia Siro Giuseppe Bellini i laseva mare, Teresa Rossi.
Es guanyava la vida com a paleta. En 1911 va perdre l'ull dret.
El 7 de setembre de 1914 va ser condemnat pel Jutjat de Primera Instància de Parma (Parma, Emília-Romanya) a 15 dies de presó per «ultratges».
Durant la Gran Guerra residí a l'estranger (Suïssa, Alemanya i França) i a finals de 1919 retornà a Itàlia. Establert a Palanzano (Parma, Emília-Romanya, Itàlia), va ser nomenat secretari de la Lliga Mixta, dependenta de la Cambra del Treball de Parma, i desenvolupà una intensa tasca sindicalista, lluitant intensament pels drets de les classes baixes, exigint millors salaris en els convenis laborals i impedint els acomiadaments.
Denunciat en diverses ocasions per evitar l'entrada a la fàbrica dels esquirols, el setembre de 1921 es va decretar la seva detenció arran d'un enfrontament armat entre obrers i carrabiners esdevingut a Selvanizza (Palanzano) i es va refugiar a Occitània.
Després d'un temps a Brelh (Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània), on treballà fins l'octubre de 1922 en la via fèrria Niça-Cuni, en 1923 s'establí a Toló (Var, Provença, Occitània), on treballà en la construcció i entrà a formar part de la Borsa del Treball local.
Vinculat al, segons la policia, «perillós» anarquista Gaetano Lorenzo Berti, era habitual de les reunions llibertàries i participà activament en manifestacions contra la condemna a mort dels militants anarquistes italoamericans Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti.
Quan tornà a Itàlia amb la seva família va ser detingut i el 25 d'octubre de 1927 se li va assignar el confinament per un període de cinc anys. Deportat a l'illa de Lipari (Isole Eolie, Messina, Sicília), durant el seu internament, la seva companya, amb qui tenia dos infants, retornà a territori francès i s'uní amb un francès.
El 28 de setembre de 1932 va ser posat en llibertat i retornà a Palanzano, on se li va assignar la residència i va ser inclòs en un llistat d'opositors a empresonar en «determinades circumstàncies».
El juny de 1934 va ser detingut per unes declaracions antifeixistes, empresonat i alliberat al poc temps.
Després de diversos intentes de passar clandestinament a territori francès, el 9 d'agost de 1934 aconseguí una visa de turisme de tres mesos i retornà a l'Estat francès, establint-se sense papers a Le Fort Rouge (Toló, Var, Provença, Occitània).
Un cop restablí les seves relacions amb Gaetano Lorenzo Berti, freqüentà noves amistats llibertàries (Francesco Barbieri i Romualdo Del Papa).
Quan s'assabentà del cop militar feixista a la República Espanyola, arribà a Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló) amb taxí i marxà cap a Barcelona amb tren per l'estació de Portbou (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà). A Barcelona s'uní a la «Columna Durruti» i després es va integrar en la «Columna Ortiz». En les lluites al front d'Aragó, l'octubre de 1936 va ser donat per mort durant les batalles saragossanes de Farlete i de Perdiguera.
El novembre de 1936 aconseguí vuit dies de permís, moment que aprofità per viatjar a Toló.
L'1 de juliol de 1937 entrà a formar part del Primer Batalló de Destruccions a València (l'Horta de València, País Valencià), unitat dedicada a dinamitar ponts, carreteres i vies fèrries, que va ser delmada durant l'ofensiva franquista a Tortosa (Baix Ebre). Els supervivents n'obtingueren 10 dies de permís i després s'integrà a Barcelona en el Tercer Batalló de Destruccions, el qual va ser enviat cap a la frontera francesa amb la tasca de minar carreteres i ponts.
El 22 d'octubre de 1938 va ser evacuat a Cardedeu (Vallès Oriental), on una Comissió de Control Internacional examinà el seu cas i el 22 de desembre d'aquell any retornà a territori francès per Cervera (Albera marítima, Costa Vermella, Rosselló). Després de buscar feina sense èxit a Perpinyà, Carcassona (Aude, Occitània), Narbona (Erau, Occitània), Besièrs (Erau, Occitània) i Tolosa de Llenguadoc (Ala Garona, Occitània), el 8 de febrer de 1939 tornà a Toló, on s'allotjà a casa d'un amic i rebé el suport del Comitè Francoespanyol.
El 15 de març, després que el prefecte demanés el seu internament al camp de concentració de Rieucros (Mende, Losèra, Occitània), sol·licità el permís de residència a l'Estat francès i un carnet d'identitat d'estranger.
Segons informes dels serveis secrets stalinistes es tractava d'un «mal element», «anarquista» i «actiu en la propaganda de la disgregació i de la provocació».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada