Manuel Mur Vera

Necrològica de Manuel Mur Vera apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 17 d'octubre de 1989

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 26 de desembre de 1907 neix a Fraga (Baix Cinca) l'anarcosindicalista Manuel Mur Vera 

Militant de la CNT-AIT, després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com molts altres companys de la 26 Divisió a camp de concentració de Vernet d'Arièja establert pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, on hi passà un any 

a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Manuel Mur Vera: El 26 de desembre de 1907 neix a Fraga (Baix Cinca, Franja de Ponent) l'anarcosindicalista Manuel Mur Vera. El seu pare es deia Benet Mur Bagué i la seva mare, Francesca Vera Aguilar.  

Quan era molt jove entrà a formar part del moviment llibertari al seu poble natal, on freqüentà, després de la feina diària, l'Escola Racionalista de José Alberola Navarro.  

Membre del Sindicat Únic de Fraga de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), també formà part del grup teatral i de l'Ateneu Cultural locals.  

Vivia en unió lliure amb l'anarcosindicalista Francisca Tejero Cabos, relació que es mantingué la resta de la seva vida.  

Durant la revolució col·lectivista autogestionària fou membre del Comitè Revolucionari i ocupà càrrecs de responsabilitat en la col·lectivitat agrícola «Nueva Aurora» de Fraga, de la qual fou un dels fundadors l'agost de 1936, el seu secretari i un dels seus grans atiadors, juntament amb Salvador Llop Barrafón i Josep Plana Cabrera, fins a la seva destrucció l'agost de 1937 per part de la reacció stalinista i republicana burgesa de la Divisió «Karl Marx» (27 Divisió), encapçalada per Enrique Líster Forján, que el va detenir i empresonar a Barbastre (Osca, Aragó).  

Un cop lliure, s'integrà en la 119 Brigada Mixta de la 26 Divisió (antiga «Columna Durruti») de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, lluitant als fronts i a la campanya de Catalunya fins el 10 de febrer de 1939 quan durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com molts altres companys de la 26 Divisió a camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània) establert pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, on hi passà un any. 

Posteriorment pogué trobar la seva companya i els seus infants a Albi (Tarn, Miègjorn-Pirenèus, Occitània), on un advocat retirat li va oferir un contracte de treballador agrícola per a una petita finca no explotada que tenia.  

Durant l'Ocupació alemanya residí i treballà en diverses granges de la zona de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània). En aquesta època naixeren les seves criatures, Octavio i Sofia.  

Milità un temps a la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Granada (Alta Garona, Occitània).  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'instal·là amb la seva família a Argenteuil (Val-d'Oise, Illa de França), on treballà en la construcció com a obrer enguixador durant un desena d'anys abans de retornar a Occitània, on milità en diverses Federacions Locals de la CNT en l'Exili i després Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la CNT-AIT.  

Els seus últims anys visqué a Bruguières (Alta Garona , Occitània).  

Manuel Mur Vera va morir el 9 de juny de 1989 a l'HospitalPurpan de Tolosa de Llenguadoc, després d'haver estat atropellat per una moto, i va ser incinerat al cementiri de Còrnabarriu (Alta Garona, Occitània).