Félix Martí Ibáñez
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 26 de desembre de 1911 neix a Cartagena el metge anarquista, destacat pacifista, teosofista i orientalista Félix Martí Ibáñez
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i exiliat primer a Arcaishon (Gironda) i a París), el juliol de 1939, marxà als Estats Units on seguí la seva llavor professional i seguí publicant en la premsa llibertària
Félix Martí Ibáñez: El 26 de desembre de 1911 neix a Cartagena (Campo de Cartagena, Múrcia) el metge anarquista, destacat pacifista, teosofista i orientalista Félix Martí Ibáñez. Fill del prolífic pedagog valencià Félix Martí Alpera i de Josefina Ibáñez Sánchez, el seu oncle fou l'escriptor, periodista republicà, editor i francmaçó Vicente Blasco Ibáñez. Visqué des dels nou anys una curta temporada a València (l'Horta de València, País Valencià).
Estudià el batxillerat a l'Institut General i Tècnic de Barcelona i, a partir de 1928, medicina a la facultat del barceloní carrer Casanova. Durant la carrera va romandre com a intern a les clíniques de neurologia, medicina interna i cirurgia de l'Hospital Clínic, fins a la seva llicenciatura en 1933.
L'any següent es doctorà a Madrid (Madrid, Castella la Nova), amb la tesi Ensayo sobre la historia de la psicología y fisiología místicas de la Índia, dirigida per García del Real. En aquests anys parà atenció en Gregorio Marañón y Posadillo, en Pedro Laín Entralgo i en José Ortega y Gasset.
Especialitzat en psiquiatria, exercí, a partir de finals de 1934, al seu consultori de la Vila de Gràcia de Barcelona i els seus estudis es decantaren per l'eugenèsia, l'higienisme, la sexualitat, la psicologia, la psiquiatria i la història de la medicina, tot sempre des d'una perspectiva llibertària.
Com a anarquista milità en les Joventuts Llibertàries de València i, segons alguns autors, en el «Grup 2» de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), i sempre relacionat amb publicacions anarquistes i anarcosindicalistes.
En 1929 creà a Barcelona l'Associació Social Obrera, institució de serveis mèdics per a persones mancades de recursos.
A partir de 1934 col·laborà en la revista anarquista Estudios amb la seva secció «Consultorio», on divulgà temes de sexologia i de neurologia.
Aquell any també assistí al Congrés Teosòfic Internacional de Barcelona.
Destacat orador, impartí conferències i xerrades en nombrosos centres socials i en 1935 promogué la creació del «11 Club» i, a partir de 1936, del seu continuador el «Conversa Club».
Durant els anys republicans fou el màxim representant al Principat de Catalunya de la War Resister Internacional (WRI, Internacional dels Resistents a la Guerra).
En 1935 va fer mítings a Barcelona per recaptar fons per a la creació d'un hospital obrer; regentà una clínica a Barcelona; participà en la creació d'Organització Sanitària Obrera (OSO), vinculada a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), que pretenia presentar una alternativa global al sistema d'assistència benèfica liberal; i assistí al X Congrés Internacional d'Història de la Medicina a Madrid, on presentà les ponències «Los milagros en la historia», «El arte médio de La Celestina» i «Evolución histórica de la teoría de los chakras».
En 1936 participà en l'«Asociación de Idealistas Prácticos», integrada per companys seus de diverses ideologies i posicionaments polítics que organitzaven conferències.
Durant l'aixecament militar feixista de juliol d'aquell any, prestà els seus serveis mèdics a les barricades barcelonines i durant el conflicte bèl·lic es posà al servei de la CNt-AIT: participà en l'expedició a les Illes Balears, organitzà la sanitat de la Columna Durruti i fou subsecretari de Sanitat del Govern de la República Espanyola i director general de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya, sempre en nom de la CNT-AIT, entre el setembre de 1936 i l'abril de 1937. En aquest últim càrrec, com a «socialitzador de la medicina», promogué mesures per lluitar contra determinades malalties (lepra, varices, tuberculosi, tracoma, càncer, ràbia, tracoma, reuma, paludisme, venèries i altres); la creació de centres d'educació sexual per al jovent i de nous centres hospitalaris (Màksim Gorki, Santa Coloma de Gramenet, Tres Torres, Sarrià, Sergent, Horta, Dispensari Central, Preventiu Antituberculós i algun altre); un servei d'incineració de cadàvers (crematorium); la legalització de l'avortament voluntari, el desembre de 1936; la reestructuració comarcal dels serveis sanitaris; l'aplicació de la «socialteràpia», denominació de la nova assistència social; la reorganització del cos d'infermers psiquiàtrics; i la creació, amb el suport de «Mujeres Libres», dels «Liberatorios de Prostitución».
També va promoure, com a integrant del Comitè Pro Cultura Popular i de la Federació Estudiantil de Consciències Lliures, una fugaç Universitat Popular.
El 18 d'octubre de 1936 intervingué en el gran míting internacional de Barcelona.
En nom de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) va fer mítings a Barcelona.
En 1937, arran de la creació de l'Aliança Juvenil Antifeixista (AJA), va parlar a Castelló de la Plana (Plana Alta, País Valencià) i a València.
Aquell any va fer una gira propagandística pel Principat de Catalunya amb Fidel Miró, un míting a Igualada (Anoia) amb Jacint Borràs Bousquet, promogué la Universitat Popular, assistí al Congrés Internacional de la Joventut de Ginebra (Chantun Genevra, Romàndia, Suïssa, Arpitània) i, el juliol, impartí conferències sobre sexualitat a les escoles.
El maig de 1937 el seu nom figura com a secretari honorari de «Los Amigos de Durruti», encara que aquest fet es pot deure a una errada de transcripció.
En 1938, com a capità provisional mèdic i comissari de Guerra, prestà els seus serveis al front de l'Ebre i el maig d'aquell any fou ferit al cap i en un braç.
L'agost de 1938 assistí, com a delegat llibertari, al Congrés Mundial de les Joventuts per la Pau de Nova York (Nova York, EUA). La seva estada als Estats Units i a Mèxic, comissionat per Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), es perllongà fins al desembre, mesos durant els quals participà en nombroses conferències, reunions i mítings (Califòrnia, Ohio, Nova York, Mèxic i algun altre).
De bell nou a la Península, es reincorporà l'Exèrcit Popular com a comandant del Cos de Sanitat d'Aviació Militar.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.
Exiliat primer a Arcaishon (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) i a París (Illa de França), el juliol de 1939, marxà als Estats Units.
Ajudat pel metge i historiador suís radicat als EUA Henry E. Sigerist, engegà una reeixida nova faceta de la seva vida professional enfocada en diversos plans del món mèdic (història de la medicina, apotecaria, edició, divulgació i algun altre), realitzant centenars de conferències arreu del món.
En aquests anys promogué més l'aspecte professional al de militant llibertari, encara que sempre col·laborà amb la premsa llibertària de l'exili.
Com a prestigiós metge, assistí a congressos d'història de la medicina internacionals (Amsterdam, París, Estocolm, Tokio, Niça, Munic, Roma, Zuric i algun altre) i impartí conferències científiques per tot el món, destacant la gira llatinoamericana de 1946.
En 1950 fundà a Nova York l'editorial mèdica «MD Publications» i en 1957 la reconeguda revista MD, que s'escampà arreu --MD en español (1962), MD of Canada (1966), MD Pacific (1967)--.
En 1956 es posà al front del Departament d'Història de la Medicina del Col·legi Mèdic de Nova York.
Fou membre honorari de nombroses entitats històriques, literàries i mèdiques europees i americanes.
Trobem articles seus en Agitación, Archivos Iberoamericanos de Historia de la Medicina, Ariel, Art and Architecture, Boletín del Comité Proheridos, ¡¡Campo!!, CNT, CNT Marítima, Cosmopolitan, Encyclopedia Americana, Esquise, Estudios, Gentry, Gimnos, Heraldo de España, Higia, Horizontes, Horizonts Médicos, Historia Universal de la Medicina, Libre Studio, Meridià, Mi Revista, ¡¡Nuestro!!, Nuevo Rumbo, El Productor, Revista Argentina de Historia de la Medicina, Ruta, Solidaridad Obrera, Suplemento Literario de Solidaridad Obrera, Tiempos Nuevos, Tierra y Libertad, Umbral i altres.
Fou autor de nombrosos llibres i fullets tant de caràcter científic com literari escrits en castellà i anglès, com ara El arte médico de la Celestina (1935), Ensayo sobre sobrela historia de la psicología y fisiología místicas de la Índia (1935 i 1936), Higiene sexual (1936), Mi yo rebelde (1936), L'assistència social en la Revolució (1937), Ensayos sobre el amor (1937), Gesta. grandezas y miserias de la Revolución Social española (1937), Meditación del mar (1937), Mensaje a México (1937), Mensaje eugénico a la mujer (1937), Mensaje eugénico a los trabajadores (ca. 1937, també en català), Los milagros curativos en la historia de la medicina (1937), El niño y los juguetes (1937), Psicoanálisis de la Revolución Social española (1937), Obra. Diez meses de labor en Sanidad y Asistencia Social (1937), La reforma eugénica del aborto (1937, també en català), El sentido de la vida (1937), Tres mensajes a la mujer (1937), Aventura (1938), Mensaje a la juventud revolucionaria (1938), Niños en España (1938), Una espada de Toledo, España (1939), La canción sin palabras (1947), El pensamiento médico en la historia (1947), Psicopatología de los mitos y leyendas y de los cuentos infantiles (1949), Men, molds and history (1958), Los primeros trenta años (1959), The antibiotic saga (1960), Antibiotics annual (1959-1960) (1960, director), Centaur (1960), The pageant of medicina (1960), Surco. Ensayo sobre literatura, historia de la medicina, arte y psicologia (1960), Los grandes retos históricos a la medicina y los hombres que han respondido a esos retos (1961), A prelude to medical history (1961), The epic of medicin (1962), The patient's progress (1962), All the wonders we seek (1963), Los buscadores de sueños (1964), The crystal arrow (1964), Tierras de sol, tierras de muerte (1964), Waltz and other stories (1965), De noche brilla el sol (1966), Journey arround myself (1966), The ship in the bottle (1967, traduït al castellà en 1972), Viajes alrededor de mí mismo (1967), Las pagodas (1968), Tales of philosophy (1969), La flecha de cristal (1970), Consultorio psico-sexual (1975, pòstum) i altres.
Félix Martí Ibáñez va morir sobtadament d'un infart de miocardi el 24 de maig de 1972 a Nova York, sense haver volgut tornar a la seva Catalunya a mans franquistes.
En 2003 diverses entitats científiques catalanes li van retre un homenatge («Memorial Félix Marít Ibáñez (1911-1972)») a Barcelona i l'any següent es publicà una Antología de textos de Félix Martí Ibáñez, preparada per José Vicente Martí i Antonio Rey, alhora que la Generalitat Valenciana li dedicà una exposició i un simposi internacional («Viatge al voltant del doctor Martí Ibáñez»).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada