Nord-est Llibertari: Juan Cor Buisán

diumenge, 27 de desembre del 2020

Juan Cor Buisán

Necrològica de Juan Cor Buisán apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 19 de setembre de 1991

Necrològica de Juan Cor Buisán apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 19 de setembre de 1991

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 27 de desembre de 1911 neix a Berbegal (Semontano de Balbastro) l'anarcosindicalista Juan Cor Buisán

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de la platja d'Argelers, dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier

Juan Cor Buisán: El 27 de desembre de 1911 neix a Berbegal (Semontano de Balbastro, Osca, Aragó) l'anarcosindicalista Juan Cor Buisán. El seu pare es deia Tomás Cor i la seva mare, Presentación Buisán.

De jove s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).

Durant la revolució col·lectivista autogestionària desenvolupà càrrecs en l'organització econòmica de les col·lectivitats i lluità en la «Columna Ascaso» a Osca.

Ferit durant la retirada d'Aragó, va ser hospitalitzat a Barcelona.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de la platja d'Argelers (Costa Vermella, Rosselló), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.

Posteriorment va fer de llenyataire i de carboner a la zona de Montalban (Tarn e Garona, Guiena, Occitània).

Durant l'Ocupació alemanya participà en reunions clandestines de la CNT i s'integrà en la Resistència francesa.

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista milità a Montalban.

En 1947 s'establí amb la seva família a Carcassona (Aude, Occitània), fou secretari de la Federació Local de CNT-AIT en l'Exili (després Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la CNT-AIT) de la localitat en diverses ocasions i assistí com a delegat a diversos plens regionals i comarcals confederals. La seva companya fou María del Carmen Castillo.

Juan Cor Buisán va morir el 21 de maig de 1991 al seu domicili de Carcassona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...