Josep Pere Baldiri Espluga Culubret

Necrològica de Josep Espluga Culubret apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 10 de gener de 1989

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 27 de desembre de 1911 neix a Salt (Gironès) l'anarquista i anarcosindicalista Josep Pere Baldiri Espluga Culubret 

Militant de la FAI, la CNT-AIT i l'«Agrupació dels Amics de Durruti», en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de la platja d'Argelers (Costa Vermella, Rosselló), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. 

Josep Espluga Culubret: El 27 de desembre de 1911 neix a Salt (Gironès) l'anarquista i anarcosindicalista Josep Pere Baldiri Espluga Culubret --el seu primer llinatge a vegades citat erròniament com Esplugas i el segon com Figueras--. El seu pare es deia Joan Espluga Ollé i la seva mare, Margarita Culubret Payet.  

Estudià magisteri i des de molt jove milità en el moviment llibertari.  

Treballà en arts gràfiques i d'administratiu.  

Milità en el Sindicat de Barbers i en el Sindicat Únic d'Arts Gràfiques de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).  

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, acompanyà Buenaventura Durruti al front d'Aragó.  

L'agost de 1936 signà un ban en nom del Comitè de Centúries de la «Columna Durruti» des d'Osera de Ebro (Comarca Central, Saragossa, Aragó) i en aquest moment s'encarregava de la recepció i reclutament de voluntaris.  

Formà part, amb Lucio Ruano, Pedro Campón, Pedro Bargallo i Pablo, del Comitè de Guerra de la «Columna Durruti» i fou delegat de l'Agrupació de Gelsa (Ribera Baja del Ebro, Saragossa, Aragó) i delegat general de Centúries a Aragó.  

Contrari al revisionisme cenetista i faista imposat durant la guerra, s'integrà a l'«Agrupació dels Amics de Durruti» arran la reunió fundacional de març de 1937.  

En aquesta època col·laborà en el periòdic barceloní La Noche.  

Retornà a la rereguarda i l'abril de 1937 va ser nomenat vocal (administració) de la Comissió Tècnica de la Secció de Premsa del Sindicat Únic d'Arts Gràfiques de la CNT-AIT.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de la platja d'Argelers (Costa Vermella, Rosselló), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. 

En 1944 va fer un míting a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), assistí al Congrés del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) de París (Illa de França) de 1945, fou secretari de la IX Regional de la CNT-AIT en l'Exili amb seu a Orléans (Centre-Val de Loire) i l'agost de 1946 representà aquesta Regional cenetista en el Ple Nacional de Regionals de la CNT-AIT en l'Exili.  

En els anys posteriors seguí militant  en la CNT-AIT i regentà una cantina a prop de Caen (Baixa Normandia, Normandia), amb la seva companya Hortensia Piñol.  

A finals dels anys seixanta del segle XX reduí la seva militància.  

Per necessitats orgàniques llibertàries es traslladà a Mentan (Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània).  

Josep Espluga Culubret va morir el 12 de desembre de 1988 al seu domicili de Mentan.