Jaime Rebelo

Jaime Rebelo

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 22 de desembre de 1900 neix a Setúbal (Península de Setúbal) l'anarquista, destacat anarcosindicalista i resistent antifeixista Jaime Rebelo 

Fou un dels màxims responsables a Setúbal de la CGT 

Refugiat a la República Espanyola s'afilià a la CNT-AIT i fent-se milicià combaté als fronts de guerra entre 1939 i 1939 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Jaime Rebelo: El 22 de desembre de 1900 neix a Setúbal (Setúbal, Península de Setúbal, Lisboa, Portugal) l'anarquista, destacat anarcosindicalista i resistent antifeixista Jaime Rebelo. El seu pare va ser Leopoldina Amélia i la seva mare, Gonçalo Rebelo.  

Pescador i mariner d'ofici, de jove s'adherí a la Confederació General del Treball (CGT), de la qual fou un dels màxims responsables a Setúbal.  

Visqué la major part de la seva vida al barri de Cacilhas, deixant una part de la seva família a Almada (Setúbal).  

Com a militant anarcosindicalista, fou un dels anevimadors, amb Francisco Rodrigues Franco, de l'Associação de Classe dos Trabalhadores do Mar (Associació de Classe dels Treballadors del Mar) de Setúbal, més coneguda com la «Casa dos Pescadores» (Casa dels Pescadors), fins a la seva destrucció el 28 de maig de 1926 arran del cop d'Estat del general Gomes da Costa, i de la qual aconseguirà salvaguardar importants documents.  

En 1931, a conseqüència de l'anomenada «Vaga dels 92 dies», fou detingut i torturat per la Policia Internacional i de Defensa de l'Estat (PIDE) de la Dictadura Nacional. Durant els interrogatoris que la policia política l'infligí, va arribar a tallar-se la llengua amb les seves pròpies dents per evitar parlar i denunciar els companys.  

Arran d'aquest esdeveniment, l'escriptor Jaime Cortesão li dedicà un dels seus poemes més bells, el Romance do Homen da Boca Fechada (Romance de l'Home de la Boca Tancada). Aquest poema circulà clandestinament durant tota la dictadura salazarista i fou publicat en 1937 en el periòdic del Partit Comunista Portuguès (PCP) Avante, que buscava amb això reforçar una política de Front Popular a Portugal.  

Un cop lliure i víctima de constants persecucions, emigrà a la República Espanyola.  

Afiliat a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), durant la revolució col·lectivista autogestionària de 1936 formà part de les milícies confederals i comandà una unitat que va combatre al front meridional.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Després tornà a Portugal on continuà lluitant contra la dictadura de l'Estat Nou, guanyant-se la vida a partir de 1968 com a corrector del periòdic A República, al costat del també anarquista Francisco Quintal.  

Després de la Revolució dels Clavells del 25 d'abril de 1974, presidí la primera Assemblea General de la restituïda Casa dels Pescadors i participà en la constitució de la Cooperativa Editora «A Batalha», exercint de corrector honorífic del periòdic A Batalha, òrgan de la CGT.  

Membre actiu del Moviment Llibertari Portuguès (MLP), ajudà el seu vell company Francisco Quintal en la creació del periòdic A Voz Anarquista, editat pel Centre de Cultura Llibertària d'Almada.  

Jaime Rebelo va morir el 7 de gener de 1975, tenint al seu costat la seva companya dels últims anys, Eloísa, a Almada.  

César Oliveira li dedicà l'estudi «Jaime Rebelo: um homem para além do tempo», publicat el març de 1995 en la revista Historia.  

Al barri de São Julião de Setúbal una avinguda porta el seu nom.