Nord-est Llibertari: Demetrio Gimeno Timoneda

dimarts, 22 de desembre del 2020

Demetrio Gimeno Timoneda

Retrat de Demetrio Gimeno Timoneda realitzat per Teixidor al camp de concentració de Vernet

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 22 de desembre de 1912 neix a Massalió (Matarranya) l'anarquista i anarcosindicalista Demetrio Gimeno Timoneda

Militant de les Joventuts Llibertàries i de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de Vernet d'Arièja, dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier

Demetrio Gimeno Timoneda: El 22 de desembre de 1912 neix a Massalió (Matarranya, Franja de Ponent) l'anarquista i anarcosindicalista Demetrio Gimeno Timoneda, conegut com Bigotes. El seu pare es deia Francisco Gimeno Todo i la seva mare, Dionisia Timoneda.

Barber de professió, milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i en les Joventuts Llibertàries a Massalió des de molt jove.

En 1936 residia a Barcelona i quan esclatà la Guerra Civil lluità als fronts com a milicià en les columnes confederals.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.

Durant l'Ocupació alemanya participà en la Resistència fins la seva detenció per la Gestapo. Enviat a la deportació a Dachau (Baviera, Alemanya), aconseguí fugir el 18 d'agost de 1944 de l'anomenat «Tren Frantasma» abans de creuar la frontera germana i s'integrà en la guerrilla antinazi.

En 1944 s'instal·là a Tarascon (Boques del Roine, Provença, Occitània), on treballà de barber i milità en la CNT-AIT en l'Exili i després en la Regional Exterior de la CNT-AIT.

Divorciat de Maria Cruelles, es casà amb María de la Concepción Borao Urbón.

Demetrio Gimeno Timoneda va morir el 18 d'octubre --algunes fonts citen erròniament el 13 d'octubre-- de 1982 al seu domicili de Tarascon. Els seus germans Julio i Manuel també van ser militants llibertaris i anarcosindicalistes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...