Eulalio Esteban Fernández
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 10 de desembre de 1913 neix a Novés (Torrijos) l'anarcosindicalista Eulalio Esteban Fernández
Militant de la CNT-AIT, a l'exili es mostrà especialment actiu, juntament amb Andrés Clavero Flores, Florencio Gallego, Mariano Puzo Cabero (El Gallego), Francisco Soler Ciércoles i altres, sobretot, des de Perpinyà, en els grups de suport a la resistència antifranquista que actuaven a l'interior de la Península
Eulalio Esteban Fernández: El 10 de desembre de 1913 neix a Novés (Torrijos, Toledo, Castella la Nova) l'anarcosindicalista Eulalio Esteban Fernández. El seu pare es deia Justo Esteban i la seva mare, Beatriz Fernández.
Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), a l'exili es mostrà especialment actiu, juntament amb Andrés Clavero Flores, Florencio Gallego, Mariano Puzo Cabero (El Gallego), Francisco Soler Ciércoles i altres, sobretot, des de Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló), en els grups de suport a la resistència antifranquista que actuaven a l'interior de la Península.
Entre 1944 i 1945 participà en l'ocupació dels maquis de «l'Operación Reconquista de España» (per Unitat Nacional Espanyola, plataforma del Partit Comunista d'Espanya, PCE, i altres grups) de la Vall d'Aran (Gascunya, Occitània).
En 1947 fou delegat per Perpinyà en el Congrés de MLE-CNT en l'Exili celebrat a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).
També fou membre del Grup Escènic «Talia». La seva companya fou Maria Folch Roset.
Eulalio Esteban Fernández va morir el 20 de novembre de 2002 al seu domicili de Perpinyà i inhumat dos dies després.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada