Ernst Toller

Ernst Toller al presidi de Niederschönfeld (27 d'agost de 1920)

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

L'1 de desembre de 1893 neix a Szamocin (Posnània) l'escriptor, dramaturg, poeta expressionista i socialista revolucionari consellista judeoalemany, proper a l'anarquisme social, Ernst Toller 

L'estiu de 1938 es desplaçà a Madrid i a Barcelona, on participarà en la revolució col·lectivista autogestionària, ocupant-se dels infants refugiats mitjançant l'Spanish Relief Plan que va crear. Aconseguí el suport d'Eleanor Roosevelt 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Ernst Toller: L'1 de desembre de 1893 neix a Szamocin (Posnània) l'escriptor, dramaturg, poeta expressionista i socialista revolucionari consellista judeoalemany, proper a l'anarquisme social, Ernst Toller. Fill d'un comerciant jueu benestant, després de fer estudis universitaris, va marxar en 1914 a Grenoble (Isera, Delfinat, Ôvèrgne Rôno-Arpes, Arpitània), on es va inscriure a la Universitat.  

Va conèixer Max Weber i fou amic de Kurt Eisner.  

La declaració de Guerra del 14 el sorprèn a París (Illa de França) i torna a Alemanya, allistant-se en l'Exèrcit. Al front emmalalteix i és finalment llicenciat.  

Marcat pels horrors de la guerra, esdevé un actiu propagandista antimilitarista, partidari de la vaga general, fet que el portarà a la presó.  

Membre del Unabhängige Sozialdemokratische Partei Deutschlands (USPD, Partit Socialdemòcrata Independent), va estar molt influenciat per l'anarquista Gustav Landauer, i intervindrà com a orador en mítings.  

Intentarà, amb Erich Mühsam, impulsar en el camp cultural un art nou i especialment un teatre de caire popular.  

Quan la República dels Consells de Baviera és proclamada el 7 d'abril de 1919, els anarquistes hi són àmpliament representats per Erich Mühsam, Gustav Landauer, Ret Marut, Sivio Gesell; i al seu costat, Toller assumeix la presidència del Consell Central, tot exercint el feixuc càrrec de coordinador de decisions.  

El 13 d'abril de 1919, els obrers aconsegueixen repel·lir una temptativa de putsch contrarevolucionari, però els bolxevics n'aprofiten la conjuntura per fer-se amb el poder i apartant-hi els anarquistes. Amb el suport dels obrers, Toller accepta col·laborar amb els bolxevics, que li confien aleshores el comandament d'un post militar, sabedor de la contradicció per mor de la seva ideologia antimilitarista.  

El 16 d'abril de 1919, a Dachau (Alta Baviera, Baviera), sortirà victoriós amb un combat contra les forces contrarevolucionàries. Però la República dels Consells és finalment esclafada entre el 29 d'abril i el 2 de maig.  

Detingut el 4 de juny, és condemnat el 16 de juliol de 1919 a cinc anys de presidi a la fortalesa de Niederschönfeld, prop de Rain (Baixa Baviera, Baviera), al costat del riu Lech, temps que aprofitarà per escriure a la presó peces de teatre expressionistes i poesia.  

Alliberat el 15 de juliol de 1924, continuarà amb la seva obra creadora i de lluita contra el feixisme.  

Expulsat d'Alemanya a l'arribada de Hitler al poder (1933). Després d'això, va emigrar a Londres (Anglaterra) on va estar treballant com a codirector de l'obra de teatre Feuer aus den Kesseln (Apagueu les seves cassoles) el 1935. 

Fixarà la seva residència als Estats Units en 1936 i entre març i abril d'aquell any tornà a Amèrica d'un viatge a la República Espanyola amb la seva companya, Christiane Grautoff. Fins a 1937 compaginà feines de periodista i de guionista per a la Metro Goldwyn Mayer. Solament un dels seus guions fou acceptat per un film, però fou alterat i Toller el repudià. Aleshores patí una depressió i el juliol de 1938 es va desfer el matrimoni.  

Aleshores es desplaçà a Madrid (Madrid, Castella la Nova) i a Barcelona, on participarà en la revolució col·lectivista autogestionària, ocupant-se dels infants refugiats mitjançant l'Spanish Relief Plan (Pla de Socors Espanyol) que va crear. Aconseguí el suport d'Eleanor Roosevelt. 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

La desfeta republicana el portarà a la desesperació i de tornada a Nova York (EUA), quan va saber que la seva família havia estat reclosa en un camp de concentració nazi, se suïcidarà el 22 de maig de 1939 a la seva habitació del Mayflower Hotels del Central Park de Nova York. Toller va ser incinerat i les seves cendres enterrades al cementiri de Ferncliff (Nova York) i al seu homenatge fúnebre van participar com a oradors Klaus Mann, Oskar Maria Graf, Sinclair Lewis i Juan Negrín.  

Entre les seves obres podem destacar Die Wandlung (1919), Der Tag des Proletariats (1920), Masse Mensch (1921), Die Maschinenstürmer (1922), Hinkemann (1923), Hoppla, wir leben (1927), Feuer aus den Kesseln (1930), Eine Jugend in Deutschland (1933), Briefe aus dem Gefängnis (1935).  

Pel seu llenguatge exasperat, en ocasions proper al de la Nova Objectivitat, la seva obra és un dels testimonis més significatius de les intemperàncies, els impulsos i les tensions no resoltes de l'expressionisme alemany.  

L'escriptor català Feliu Formosa estrenà en 1969 l'obra de teatre Cel·la 44: cinc anys en la vida i l'obra d'Ernst Toller, publicada a Mallorca (Illes Baleras) en 1970, a partir de documents (polítics, expressionistes...) de l'època i de textos teatrals de Toller.