Necrològica d'Emili Llorens Caballer apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 14 de desembre de 1969
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 12 de desembre de 1901 neix a València l'anarcosindicalista Emilli Llorens Caballer
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Emili Llorens Caballer: El 12 de desembre de 1901 neix a València (València, País Valencià) l'anarcosindicalista Emilli Llorens Caballer, conegut per València. El seu pare es deia Eugeni Llorens Suay, corredor de grans, i la seva mare, Maria Isabel Caballer Marí.
Quan era molt jove emigrà a Catalunya.
Establert al barri de la Sagrera de Sant Andreu de Barcelona, milità en la Secció d'Estampadors del Sindicat Tèxtil de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 s'enrolà en una centúria d'una columna confederal. Després de la militarització de les columnes, va se nomenat comissari de l'Agrupació d'Artilleria de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola destacada al front d'Aragó.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialistes formà part de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili d'Agde (Erau, Occitània).
Després d'una llarga malaltia i diverses operacions, Emili Llorens Caballer va morir el 2 d'octubre de 1969 al seu domicili d'Adge. Deixà companya, Maria Pons, i tres filles, Aurora, Carmen i Eugenia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada