dijous, 3 de desembre del 2020

Defunció a Tolosa de Llenguadoc del pintor i escultor ganxó exiliat en 1939, quan tenia 9 anys, Joan Jordà Godo














Defunció a Tolosa de Llenguadoc del pintor i escultor ganxó exiliat en 1939, quan tenia 9 anys, Joan Jordà Godo 

A causa de les limitacions sanitàries del moment solament hi haurà presència familiar en la seva incineració, demà 4 de desembre 

Durant la Retirada republicana de febrer de 1939 va travessar la frontera agafat de la mà de la mare quan tenia nou anys, passant pels camps de concentració mentre esperaven notícies del pare        

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Feliu de Guíxols (Vall d'Aro, Baix Empordà) 03/12/2020.- El buró del Centre Toulousain de Documentation sur l'Exil Espagonol (CTDEE), que edita una vegada a l'any Les Cahiers du CTDEE a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), informa que demà, 4 de desembre,  un dels primers membres amb qui va comptar l'associació, el pintor i escultor Joan Jordà Godo, serà incinerat en un acte limitat a la família al crematori de Cornebarrieu de la ciutat i comunica: "Nous avons la grande tristesse de vous informer du décès de notre ami Joan Jordà. Joan Jordà était un peintre et sculpteur bien connu de tous. Il a été un de nos premiers adhérents et il a toujours collaboré avec enthousiasme à nos activités. Nous lui devons en particulier le tableau qui illustre la couverture de nos Cahiers et ses participations à nos expositions, celle des objets-mémoire de 2020 ou celle des artistes de l'exil de 2016 pour laquelle il avait spécialement réalisé un triptyque. Ses obsèques auront lieu vendredi 4 décembre au crématorium de Cornebarrieu. La situation sanitaire limitant la présence à la famille lors de la cérémonie d'adieu, nous adressons toutes nos condoléances et nos pensées amicales à Amapola son épouse et à tous ses proches. Bien cordialement. Le bureau du CTDEE." 

Nascut a Sant Feliu de Guíxols (Vall d'Aro, Baix Empordà) el 3 de setembre de 1929, Joan Jordà era fill d'Antonia Godo, costurera, i de Víctor Jordà d'una família dedicada al tractament del suro.  

El nen Joan Jordà va travessar la frontera del Pirineu Oriental, amb part de la seva família, el febrer de 1939, després d'haver viscut la guerra a Santa Coloma de Farners (les Guilleries, la Selva). Des de l'any 1945 resideix a Tolosa de Llenguadoc.  

Ha exposat en una quarantena de galeries de ciutats de l'hexàgon francès. El retorn al Principat de  Catalunya no es va produir fins l'any 2000, des de llavors ha exposat a Sant Feliu de Guíxols (la seva vila natal), Barcelona, a la Casa de Cultura de Girona (any 2000), al MUME de la Jonquera (Albera, Alt Empordà) i a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners. 

Primordialment podem incloure la seva obra, amb probables matisos, al neo-expressionisme des d'on ha desenvolupat un sistemàtic, desesperat i abnegat crit artístic en contra de tota mena d'opressió a la llibertat dels pobles i dels febles, sempre antagònic als dictadors. Sèries de pintures com els degolladors (égorgueurs), les mares doloroses o pietats, la retirada del 39, els bombardejos, els captius, els crucificats ben allunyats de les connotacions religioses, els inconeguts, entre d'altres, il·lustren el seu pòsit sempre amb un traç suggeridor i potent alhora i protegits per una ineludible premissa: el seu treball forjat en el records personals cal poder rellegir-lo en qualsevol altre conflicte; les víctimes i els dictadors sanguinaris sempre són idèntics per la qual cosa l'obra de Joan Jordà esdevé universal i ens la proposa des d'un llenguatge efectista i, sovint, torturat, ple de laments i alarmes; el seu pinzell no sempre és amable, ni decoratiu segons els cànons burgesos, sempre interpel·la l'espectador, com en una reinterpretació del quadre Las Meninas de Velázquez on versiona mitjançant una trentena de personatges l'obra i la història ibèrica segons la mirada d'un home del segle XXI.  

Joan Jordà esdevé un artista vertebrador de consciències que ens proposa encadenar-nos a l'esperança i al somni de la llibertat. 

En l'edició de dimarts del diari El Punt Avui (01/12/2020) s'informava de la defunció de Joan Jordà (El món de l'exili perd Joan Jordà, l'intens pintor de la Retirada), el dissabte 28 de novembre. Llegim. "Va travessar la frontera agafat de la mà de la mare quan tenia nou anys, però la imatge de l'èxode del 1939, i el pas pels camps de concentració francesos mentre esperaven notícies del pare, encara al front, van deixar en la seva memòria una empremta inesborrable que emergiria amb una força inusitada quan, ja establert a Tolosa de Llenguadoc, la seva terra d'acollida des de 1945, va començar a pintar. La mort de Joan Jordà, dissabte passat als 91 anys, ha passat quasi desapercebuda a Catalunya, tot i ser fill de Sant Feliu de Guíxols, però no pas a Tolosa, on ha fet present a través de la seva obra, bigarrada, de coloració viva i gesticulació violenta, "tràgica però no trista", com li agradava puntualitzar, el drama dels refugiats de tots els temps. A Girona, el vam poder retrobar gràcies a Sebastià Goday, que el va invitar a exposar l'any 2000 a la Casa de Cultura. Va ser una revelació i alhora un fracàs: com podem deixar perdre exiliats d'una integritat moral tan irreductible com la de Jordà? Després vindrien més exposicions, al Mume i a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners, però encara li devem la veritable restitució."  



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada