Clara Prat Coll

D'esquerra a dreta: Clara Prat Coll, Dolors Prat Coll i Carlos Fernández Medrano.
Camp de concentració de Magna-Laval (1940)

-- 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST  

El 18 de desembre de 1897 neix a Sant Ferriol (la Garrotxa) l'anarcosindicalista Clara Prat Coll 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, amb la seva germana Dolors i l'infant de cinc anys Carlos Fernández Medrano, refugiat madrileny que la família tenia acollit, passà la frontera del Pirineu Oriental i ambdues van ser internades al camp de concentració de Magnac-Laval (Nauta Vinhana), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. El febrer de 1940 el Govern francès ordenà que retornessin a l'Espanya franquista les dones i els infants no acompanyats per un familiar masculí. Carlos va ser reclamat per la seva família madrilenya i elles dues tornaren a Ripoll,  

Clara Prat Coll: El 18 de desembre de 1897 neix a Sant Ferriol (Parròquia de Besalú, la Garrotxa) l'anarcosindicalista Clara Prat Coll. El seu pare es deia Josep Prat, carreter, i la seva mare, Maria Coll, i tenia dues germanes --Dolors i Rita-- i dos germana --Joan iJosep--. Nascuda en un família pobra i catòlica molt creient, quedà òrfena de mare i la seva vida, de naturalesa malaltissa, a més de sord-muda, restà lligada a la de la seva germana petita Dolors Prat Coll, destacada militant anarcosindicalista.  

Es va criar amb la seva família a Ripoll (Ripollès), on milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT).  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, amb la seva germana Dolors i l'infant de cinc anys Carlos Fernández Medrano, refugiat madrileny que la família tenia acollit, passà la frontera del Pirineu Oriental i ambdues van ser internades al camp de concentració de Magnac-Laval (Nauta Vinhana, Llemosí, Occitània), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. El febrer de 1940 el Govern francès ordenà que retornessin a l'Espanya franquista les dones i els infants no acompanyats per un familiar masculí. Carlos va ser reclamat per la seva família madrilenya i elles dues tornaren a Ripoll.  

Davant la imminència de la seva detenció, Dolors aconseguí escapar i, després de dos mesos amagada a Barcelona, passà la frontera de nou, el 15 de maig de 1940, travessant clandestinament el Pirineu per Prats de Molló i la Presta (Alt Vallespir, Vallespir).  

Clara va ser enviada a treballar de minyona, gairebé com a esclava, a un mas de Vallfogona de Ripoll (Ripollès). Finament, en 1953, la seva germana Dolors aconseguí que passés a Occitània i que les dues germanes es poguessin reunir.  

Clara Prat Coll va morir el 20 de setembre de 1970 al seu domicili de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) i va ser inhumada tres dies després al cementiri d'aquesta ciutat.