Nord-est Llibertari: Un mort i més de 30 positius per coronavirus-19 en dos brots a la Fundació Altem de Figueres

dimecres, 18 de novembre del 2020

Un mort i més de 30 positius per coronavirus-19 en dos brots a la Fundació Altem de Figueres

Un mort i més de 30 positius per coronavirus-19 en dos brots a la Fundació Altem de Figueres

Es tracta de la residència Les Acàcies i la unitat residencial El Xalet

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 18/11/2020.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, dos brots de coronavirus-19 en dos centres que gestiona la Fundació Altem de Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) han deixat un mort i més d'una trentena de positius. En concret, els brots han afectat la residència Les Acàcies del Far d'Empordà (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries), dirigida a persones amb discapacitat intel·lectual greu.

Segons ha avançat avui el Diari de Girona i ha confirmat aquest agència, el brot es va detectar el 21 d'octubre i va afectar la totalitat dels residents, una trentena de persones. Segons el Departament de Salut, però, ja està en vies de resolució després que tots els residents hagin fet aïllament i el centre està retornant a la normalitat.

El segon brot es va detectar a la unitat residencial El Xalet per a persones amb discapacitat intel·lectual que pateixen trastorns de conducta greus associats. En aquest centre hi conviuen onze persones, cinc de les quals van donar positiu el 30 d'octubre. D'aquestes cinc, una va requerir ser ingressada a l'Hospital de Figueres on va acabar morint.

Una segona persona va ser derivada a una residència de Caldes de Malavella (la Selva, comtat de Girona) per facilitar la sectorització d'El Xalet i mantenir en zones diferenciades els positius dels negatius, que com a contactes estrets també han fet la quarantena.

Les PCR de seguiment als contactes estrets han sortit negatives i les sis persones que estaven en aïllament n'han sortit. Pel que fa als tres positius, està previst que aquest dimecres se'ls facin tests ELISA per comprovar el seu estat immunitari i, depenent dels resultats, podrien sortit de l'aïllament. Això suposaria que la residència passés a la catalogació de "verda", sense cap contagiat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...