Setmana de les Persones Sense Llar: «No tenir casa mata»

Setmana de les Persones Sense Llar: «No tenir casa mata» 

Càritas Jove reclama que «ningú dormi al carrer» i recorda en un acte davant la seu a Girona de la Generalitat que «les persones sense llar són totes aquelles que no tenen un habitatge digne» 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 27/11/2020.- Llegim al Diari de Girona que en Santago exposa: «Jo he viscut al carrer i hi soc avui per posar el meu granet de sorra. Per als que estan tirats al carrer, que no arribaran enlloc i que necessiten ajuda, espero que actes així obrin el cor a la gent perquè aquest és un problema de tots i no només de la gent que viu al carrer». En Santiago ha viscut quatre anys al carrer, en tres etapes diferents, i ara, quan fa un any i mig que viu «en una casa i amb ajuda de molta gent sense la qual no sé on seria ara», va ser un dels participants de l'acte d'ahir de Càritas Jove, davant de l'edifici de la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona, on, «un any més», van demanar que «ningú dormi al carrer» en el marc de la Setmana de les Persones Sense Llar. 

«No tenir casa mata» és el lema d'aquesta setmana de reivindicació que, aquesta tarda, tindrà la seva continuïtat amb la presentació del vídeo «Batecs de Carrer», on diferents testimonis que han viscut al carrer expliquen la seva experiència. «Hem preparat un documental on diferents persones que han viscut el sensellarisme expliquen la seva perspectiva de la situació perquè el que fem moltes vegades és invisibilitzar, deixar de banda totes persones i, en canvi, el que hem de fer i reclamem avui és escoltar la seva veu, i el que ens estan demanant és un habitatge digne per a tothom», explicava ahir Fiona Llopart, de Càritas Jove, poc després d'haver estat l'encarregada de llegir el manifest al costat del també voluntari de l'organització Marc Jorba, que recordava que «tenir un casa no és tenir una llarga, perquè parlem només de viure al carrer, però el sensellarisme inclou moltes més situacions en què l'habitatge digne no està assegurat». L'any passat a Girona ciutat, a través del Centre d'Acollida La Sopa, es van documentar «262 persones vivint al carrer», però «aquestes són només les que arriben a La Sopa i pensem que n'hi ha moltes més, xifres altes i molt preocupants». 

En el manifest que es va llegir ahir davant de la seu de la Generalitat a Girona, els responsables de la campanya van recordar que el sensellarisme no és el problema específic, i molt greu, de les persones que viuen el carrer, sinó que també són els casos de «totes aquelles persones que no tenen un habitatge digne, sense condicions de salubritat; que no tenen un habitatge segur, lliure de violència i de mancances estructurals; un habitatge assequible, a l'abast de les seves possibilitats econòmiques».  

Per a Càritas, Traçant Camins o La Sopa, «no tenir casa mata» perquè «mata els somnis, les oportunitats, la confiança, els drets» i, en canvi, «tenir casa és una oportunitat digna per viure i desenvolupar-se en l'àmbit personal i social».  

Es va reivindicar que «ningú dormi al carrer» 

En el manifest llegit ahir al migdia es va reivindicar que «ningú dormi al carrer» i es van demanar iniciatives com que «s'ampliï el parc municipal d'habitatges de lloguer social i que s'augmentin les reserves mínimes d'habitatge social previstes en la legislació, per atendre les necessitats d'habitatge protegit i mantenir la cohesió social» o que «es garanteixi sense obstacles el dret a l'empadronament de les persones que resideixen als nostres municipis, sigui quina sigui la seva situació habitacional».