dissabte, 21 de novembre del 2020

Paul Émile Dhermy

Portada del número de "La Révolution Prolétarienne" que conté l'article de Paul Dhermy

Portada del número de La Révolution Prolétarienne que conté l'article de Paul Dhermy



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 21 de novembre de 1890 neix al X Districte de París el militant anarquista i sindicalista Paul Émile Dhermy 

En 1938, en plena Guerra Civil, passà la frontera del Pirineu Oriental i estigué una temporada a Barcelona, des d'on mantingué correspondència amb E. Armand 

Paul Émile Dhermy: El 21 de novembre de 1890 neix al X Districte de París (Illa de França) el militant anarquista i sindicalista Paul Émile Dhermy.  

Membre del grup anarquista de Saint Denis (Seine-Saint-Denis, Illa de França), durant el congrés de la Federació Anarquista Parisenca (FAP), celebrat el 4 de juny de 1933, va ser nomenat membre de la Comissió de Control de la seva directiva.  

Després va ser nomenat membre de la Comissió Administrativa de la Unió Anarquista (UA) i administrador de Le Libertaire durant l'anomenat «Congrés de la Unitat», celebrat entre el 20 i el 21 de maig de 1934 a París, on s'abandonà la sigla de la Unió Anarquista Comunista Revolucionària (UACR) per la de la UA.  

Delegat pels obrers de la seva fàbrica automobilística Hotchkiss de Saint Denis en un viatge organitzat pels Amics de la Unió Soviètica (AUS) a la URSS entre el 5 de gener i el 16 de novembre de 1934, donà compta de la seva estada a les pàgines de Le Libertaire sota el títol «Soviets 1933». També relatà les seves impressions del periple entre el 25 de desembre de 1933 i el 10 d'abril de 1934 a les pàgines de La Révolution Prolétarienne sota el títol «Carnet de route d'un délégué ouvrier français». En aquests escrits relatà la impossibilitat de parlar amb els obrers russos durant les trobades oficials i de fer visites o de desplaçar-se sense el control incessant dels «intèrprets», a més de palesar la seva impressió de sentir-se «utilitzat».  

El juliol de 1934 col·laborà en el segon número del periòdic Ce Qu'il Faut Dire, publicat pel Comitè Internacional de Defensa Anarquista (CIDA) a Brussel·les (Bèlgica), titulat «Pour la défense des révolutionnaires persécutés en URSS. Pour le droit d'asile et contre le Guépéou», on també figuren els testimonis de Nestor Makhno i de Volin.  

El juny de 1935 va ser substituït per Jean Ribeyron en l'administració de Le Libertaire.  

Després fou membre de la «Falange de Suport» a Le Libertaire, on cada setmana els seus membres aportaven una determinada suma de diners.  

Més tard fou tresorer de la UA i vivia al XX Districte de París.  

En 1938, en plena Guerra Civil, passà la frontera del Pirineu Oriental i estigué una temporada a Barcelona, des d'on mantingué correspondència amb E. Armand.  

L'octubre de 1939 la policia anotà que havia abandonat el seu domicili de Pierrefitte-sur-Seine (Seine-Saint-Denis, Illa de França).  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista visqué a l'Illa de Llevant (Illes de Ieras, Var, Provença, Occitània) i estava subscrit a Le Libertaire.  

En 1949, quan vivia a Les Salins d'Hyères (Var, Provença, Occitània), el seu nom encara figurava en les llistes d'«anarquistes a vigilar». Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada