Eduard Duxans

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST  

El 21 de novembre de 1946, amb la frontera del Pirineu Oriental tancada des de març d'aquell any, l'anarquista i anarcosindicalista Eduard Duxans va ser detingut per un tinent i l'escamot de tretze soldats de l'Exèrcit espanyol, quan dinava junt amb un grup de deu caçadors del poble de les Illes 

Quatre dels caçadors, que eren refugiats de 1939, patiren intimidació franquista a Barcelona unes setmanes fins que foren alliberats a El Portús a primers de febrer de 1947 

Eduard Duxans: El 21 de novembre de 1946, amb la frontera del Pirineu Oriental tancada des de març d'aquell any, l'anarquista i anarcosindicalista Eduard Duxans va ser detingut per un tinent i l'escamot de tretze soldats quan dinava junt amb un grup de deu caçadors del poble de les Illes (Morellàs, Baix Vallespir, Vallespir) --quatre d'ells exiliats des de 1939 i dos guàrdies del coto de caça de nacionalitat espanyola-- en territori ja espanyo, proper del poble de la Vajol (les Salines, Alt Empordà). 

Entre els detinguts hi havia Roger Taulèra, regidor pel Partit Comunista Francès (PCF) al municipi de Morellàs i les Illes. 

Eduard Duxans, militant de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), havia fet la guerra en la Columna Durrutí, després transformada en la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, i a l'exili s'havia establer al poble de les Illes. Era fill del municipi de Boadella (Alt Empordà), no gaire allunyat del poble de les Illes. 

Un informe del 25 de novembre de 1946 identifica Alberto Safón, veí de les Illes que treballava amb un oncle seu a la masia del rector de la parròquia de Morellàs, com agent de la Segona Bis de l'Exèrcit espanyol el qual havia avisat al tinent quan va identificar i senyalar el grup de caçadors a la frontera des del poble amb uns prismàtics.  

L'alcalde de Morellàs i les Illes va denunciar a Giralt, adjunt a l'Alcaldia de la Vajol, junt als seus germans, com a delators polítics que van provocar la detenció dels caçadors. L'altre germà era el cap local de FET y las JONS, el partit únic franquista. Un tercer germà, Pere Giralt, havia residit a la Catalunya Nord durant l'Ocupació alemanya i es guanyava la vida fent de passador per la frontera de famílies jueves i antifeixistes francesos fugitius fins que va ser arrestat per la Gestapo i va pactar la seva llibertat a canvi de delatar els seus company de la xarxa d'evasió. A causa de la seva col·laboració criminal amb la Gestapo durant l'Alliberament va ser inculpat en rebel·lia i condemnat pel Tribunal de depuració de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) a 30 anys de reclusió. Així, que fugí a casa de la seva família a la Vajol. A les Illes, segons l'alcalde de Moellàs i les Illes, hi hauria com a confidents de la Segona Bis els tres germans Giralt.  

L'incident fronterer --que comportà que l'Exèrcit entregués els arrestats a la Guàrdia Civil d'Agullana (Albera, Alt Empordà) i aquests fossin empresonats al castell de Sant Ferran de Figueres (la Garriga, Alt Empordà) abans de ser portats per a noves diligències militars a Barcelona-- de quatre ciutadans francesos del PCF, originà un intercanvi de notes diplomàtiques entre ambdós Estats. Segons la documentació, contrastada per l'historiador Fernando Hernández Sánchez [La frontera salvaje. Un frente sombrió del combate contra Franco (1944-1950), Pasado & Presente, Barcelona (2018), pp. 224-227], el comissari de la policia francesa d'El Portús (Albera, Alt Vallespir, Vallespir) informà a les autoritats franceses que sota l'aparença d'un afer polític (detenció de l'exiliat anarquista Eduard Duxans, del regidor de Morellàs i les Illes per PCF, Roger Taulèra, i tres camarades més del partit), potser s'amagava un cas de rivalitat entres el grups d'estraperlo i contraban de l'alcalde de Morellàs i les Illes, enemic polític de Taulère. 

Les autoritats franquistes, mentre manifestaven oficialment davant el Govern francès la seva contrarietat pels fets, aprofitaren l'incident fronterer entre l'Alt Empordà i el Vallespir per guanyar un punt polític enfront les autoritats franceses per haver permès per omissió, al seu entendre, l'entrada en uns metres de territori espanyol d'un grup amb armes de cacera, compost per quatre exiliats de 1939 i quatre militants del PCF.  

Finalment, els súbdits francesos foren alliberats i expulsats a El Portús, el 21 de desembre d'aquell any. Explicaren que el grup de caçadors havia estat interrogat en primeres diligències a la caserna de la Guàrdia Civil d'Agullana. Novament, durant la nit del 21 al 22 de novembre, al castell de Sant Ferran de Figueres en el decurs de tota la nit havien patit a extensos interrogatoris de caire polític per part de les autoritats militars, com si fossin maquis antifranquistes, detinguts durant una reunió clandestina i quan feien espionatge. Segons ells, els militars franquistes i la Segona Bis tenien una obsessió malaltissa per la guerrilla antifranquista, doncs repetien tot el temps "son maquis". I que les preguntes giraven a l'entorn de les idees polítiques dels detinguts, les seves activitats militants, l'actitud de l'exili republicà vers el franquisme, sobre l'existència d'explotacions forestals franceses al llarg de la frontera pirinenca i el seu avituallament. Els hi preguntaren si coneixien les fàbriques d'armament de Tolosa de Llenguadoc, Saint-Étienne (Loire, Ôvèrgne Rôno-Arpes) i al nord de França. Als ciutadans francesos els preguntaren on havien fet el servei militar i durant la guerra amb Alemanya (1939-1940) en quina unitat havien servit. En moltes ocasions, els hi preguntaren si el diputat rossellonès del PCF Andreu Marty anava a veure familiars seus a Morellàs. Els interrogatoris eren el francès i també en català.  

Des de l'estació ferroviària de Figueres van ser traslladats en tren espress a Barcelona i conduits a Capitania General. Després d'un setmana d'empresonament, el regidor Taulère fou interrogat a part. Intimidat, li exposaren "informació molt precisa de la seva família i, sobretot, respecte a una cosina que regenta un cafè a prop l'aeroport de la Llabanera", a Ribesaltes (Vall d'Aglí, Rosselló), així com  també "una descripció precisa de dues germanes seves (color del cabell, vestimenta)" que vivien a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània). L'amenaça era clara.  

Als exiliats els hi prengueren les empremtes digitals i els deixaren en mans de la Segona Bis de Barcelona. Foren interrogats sobre passos fronterers de contraban del Pirineu català, entre Andorra i la mar de la Mediterrània, especialment a la Torre de la Maçana, entre els termes Argelers de la Marenda i Sureda (Albera, Rosselló); al Pic Neulós; al coll de l'Ullat i al pla de l'Arca (la Jonquera, Alt Empordà), amb l'objectiu de conèixer les rutes dels correus clandestins llibertaris (CNT) i del Partit Comunista d'Espanya (PCE). A un d'ells li preguntaren per Martínez, militant del PCE resident a Ceret (Baix Vallespir, Vallespir), mentre que a Duxans, com a militant de la FAI i de la CNT, li demanaren explicacions molts precises sobre les seves activitats polítiques. Li van assegurar que "els rojos" al seu poble, Boadella, no havien comès cap crim ni cap pillatge, però li van ensenyar un paper ceba mecanografiat en que hi constava el seu nom com a persona afusellada, cosa que volia dir que podien fer el volguessin amb ell ja que oficialment era mort. No obstant, la mobilització des de l'exili republicà i les gestions diplomàtiques franceses van aconseguir l'alliberament dels quatre refugiats de 1939 a principis de febrer de 1947 al pas d'El Portús i van poder tornar a casa després d'unes setmanes de calvari franquista.  

Arrel de l'incident fronterer del Baix Vallespir, la Guàrdia Civil i l'Exèrcit espanyol, com a demostració franquista de força, van redoblar la guàrdia contra els maquis a la ratlla de la frontera pirinenca. La Baixa Cerdanya, per on passaven molts correus de l'exili, fou especialment vigilada. Els controls als trens de Puigcerdà (Baixa Cerdanya, Cerdanya) i de Portbou (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà) eren rigorosos, no solament en la documentació personal i salconduits fins i tot la llenceria a fi de descobrir marques franceses de roba, a fi de conèixer si s'havia passat clandestinament la frontera. Mentre els RG francesos (Serveis d'Informació General) identificaren arran de frontera agents militars franquistes, falangistes destacats i de la Segona Bis.